Biografia d’un home gris

De llibres n’hi ha de tota mena, però n’hi ha alguns que són importants i d’altres que són necessaris. La biografia de Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella que ha escrit Miquel Àngel Vidal amb el títol de La tebior dels dies és ambdues coses, necessari i important.

La biografia del poeta i dramaturg binissalemer és el número 17 de la col·lecció Els Fiters de El Gall Editor, i constitueix una obra molt interessant en la migrada producció de bibliografies sobre escriptors illencs. Vidal ha fet una bona feina per presentar-nos els principals fets biogràfics del poeta –sobretot els literaris més que no pas els personals, ja que com explica era un autor gelós de la seva intimitat- però també ha fet una bona radiografia d’alguns dels anys més complicats de la nostra literatura: els anys de postguerra.

La vida de Moyà es presenta de forma quasi tan grisa com els anys que li va tocar de viure. I només podem veure algunes fogonades de llum en el moment en què descobreix l’encís dels poetes de l’Escola Mallorquina –i sobretot en la coneixença de Maria Antònia Salvà, que fou decisiva perquè abandonàs el castellà-, i en els anys tardans, quan s’aboca de cap a una poesia amorosa i a una actitud cívica de primer ordre en defensa de la llengua catalana. Un abrandament que és significatiu, ja que prové d’algú de classe acomodada (vingut a menys, això sí, fins al punt de passar penúries en els anys finals de vida) que en la seva joventut va donar suport al cop d’Estat del general Franco. Per tant, ens indica que les coses es degueren fer bé quan a les velleses en Moyà es declarava demòcrata i nacionalista.

Vidal ha fet un exercici notable –supòs que com a fruit de la tesi doctoral que ha dedicat a l’autor de L’adoració dels reis– de concreció en un text breu i aclaridor de la figura de Moyà. Un bon ús de la documentació, la troballa de materials inèdits (com la partida de defunció que certifica que patí un atac de cor a la sauna Spartacus) i una narració àgil, ens presenten el poeta d’una forma clara i entenedora. També podem veure les disputes amb altres escriptors, sobretot amb Llorenç Riber, o el menyspreu patit en diferents moments per alguns dels seus companys de generació o de més joves com Baltasar Porcel.

En definitiva, som al davant d’un llibre molt necessari i molt important que posats a fer només compta amb un petita mancança: un índex de les obres de Moyà amb data d’escriptura, data de publicació o si roman inèdita. És l’únic emperò que li podríem trobar a aquest llibre que ens mostra la vida d’un home compromès amb les seves paraules. La biografia d’un home gris que cap al final de la vida va agafar una mica de color. És de desitjar que l’exemple s’estengui i a poc a poc anem trenant la biografia dels nostres escriptors, que serà també la biografia de la cultura.

SEBASTIÀ BENNASAR

la-tebior-dels-dies-9788492574971