Josep Miquel Santacreu

 La crisi de civilització que patim ve de l’arraconament de les humanitats

El professor Josep Miquel Santacreu ha impartit a Prada el seminari “La Mediterrània i la mediterranitat des de la perspectiva europea actual”

S.BENNASAR. Prada. Si un ciutadà qualsevol entra a una llibreria del país i busca una Història de la Mediterrània se n’adonarà, amb sorpresa, que no n’hi ha cap. Aquesta absència de títols sobre la nostra realitat més immediata i propera demostra fins a quin punt ens hem abocat de cap a termes molt més contemporanis com pugui ser Europa i hem deixat de banda una de les nostres realitats històriques, el Mare Nostrum de l’Imperi Romà. El professor Josep Miquel Santacreu (Universitat d’Alacant) ha impartit un dels seminaris d’investigació d’enguany a la Universitat Catalana d’Estiu: “La Mediterrània i la mediterranitat des de la perspectiva europea actual”.

-Quin sentit té fer aquest seminari en un context com el de la Universitat Catala d’Estiu de Prada?

-Té tot el sentit perquè els Països Catalans som fonamentalment mediterranis, molt més que europeus, i per entendre la nostra història és clau entendre la Mediterrània, que s’ha analitzat durant molt de temps des d’una perspectiva no estrictament mediterrània, fins l’entrada a la Unió Europea de Grècia, Espanya i Portugal, fet que va generar unes noves polítiques des de la Unió Europea i que propicià que a Barcelona sorgís el procés de Barcelona amb la idea de defensar una mediterrània que sigui una relació entre les riberes de la Mediterrània, com una forma de concebre les relacions que superin les dels Estats.

-Un curs que neix d’una assignatura que impartiu a la Universitat d’Alacant…

-Sí, amb els nous graus em van demanar que crees una assignatura per explicar Europa i el món mediterrani i la vaig fer per construir una assignatura que defensi que el Mediterraneïsme.

-Que definiu com a…?

-Aquest és el gran problema, que no hi ha una entrada a l’Enciclopèdia Catalana que ho defineixi, i en canvi sí que trobarem atlantisme, vinculat a l’OTAN i les seves polítiques militars. Però quan vols parlar del mediterraneïsme ni tan sols trobes el terme i la seva definició, que jo diria que és quelcom com la defensa dels temes de la Mediterrània i de la seva forma de vida.

-I què en pensau de l’anunci d’Estrella Damm i el seu Mediterràniament?

-Doncs que això no és la Mediterrània perquè per començar la cervesa no és una beguda de la Mediterrània.

Josep Miquel Santacreu a Prada © Fotografia de Carles Domènec

Josep Miquel Santacreu a Prada © Fotografia de Carles Domènec

-Que en canvi sí que està unit per altres trets…

-Per descomptat. En primer lloc estam caracteritzats per unes ciutats obertes i acollidores, moltes vegades malgrat els Estats on s’insereixen, són llocs de recepció que funcionen amb característiques diferents a la resta d’Europa. I és clar, en el passat van ser un sol Estat, l’Imperi Romà i en canvi ara s’han convertit en una terra de fronteres, però hi ha relacions innegable si la música és una de les més evidents.

-Aquestes fronteres que fan que moltes vegades parlem de moltes mediterrànies…

-Malgrat que el concepte és únic, el de la mar tancada, hi ha moltes altres mars que conformen la mediterrània i cada una té una realitat i unes característiques diferenciades, però podríem dir que sí, que el Canal de Sicília fa la gran partió entre la Mediterrània occidental i l’Oriental. Això per començar.

-Són un error aquestes fronteres?

-Això ve de la història i de la manera en com es construeixen els Estats. Però està clar que hi ha una guerra de religions, l’expansió de l’islam, i que el lloc que era un espai de relació passa a ser un espai de guerra i de frontera. Superar la frontera és el repte i fer que la Mediterrània sigui un espai de pau i de relació de les tres cultures.

-Ho creieu possible?

-Mira Gaza. Ara hi ha dos problemes latents molt reals, la guerra entre Palestina i Israel i la guerra al Sàhara que ho dificulta tot. I hi ha les religions i els seus integrismes que ho fan molt difícil tot. Però en canvi sí que hi ha relacions econòmiques. La majoria de bajoques que mengem vénen del Marroc i les exploten els catalans, per exemple.

Josep Miquel Santacreu a Prada © Fotografia de Carles Domènec

Josep Miquel Santacreu a Prada © Fotografia de Carles Domènec

-Alguna possible solució?

-La Mediterrània estava controlada quan era un sol Estat, l’Imperi Romà, i les ciutats estaven relacionades i els vaixells comerciaven. Això es trenca amb els Estats i la construcció de fronteres i crec que hi haurà conflictes mentre no existeixi una relació federal, per exemple amb l’entrada del Marroc, Algèria i Tunísia a la UE, o amb la creació, directament, d’una Unió Mediterrània.

-Sou professor universitari i parleu de la Mediterrània, bressol de la cultura clàssica, en el moment en què sembla que les humanitats han estat bandejades…

-Estic ben convençut que la crisi de la civilització que patim actualment és deguda a l’arraconament de les humanitats. Tot sistema humà que no té un alt grau de desenvolupament de les humanitats i de la formació entra en crisi i corre perill d’extinció, són fonamentals per a les relacions humanes. I això hi ha molts polítics que no ho entenen.

 



Categories:Entrevista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: