Susan Sontag, l’atrocitat i Jaume I

Susan Sontag a Barcelona. © Fotografia de Carles Domènec

Susan Sontag a Barcelona. © Fotografia de Carles Domènec

Carles Domènec (Prada de Conflent).- Fer coincidir en una frase l’escriptora Susan Sontag i el rei conqueridor té una explicació. Som a Prada, a la ponència del professor Antoni Mas, titulada ‘El primer gran feit d’en Jaume I: la conquesta de Mayurqa i la creació del Regne de Mallorca’ que forma part de la segona trobada sobre els reis de Mallorca. El docent parla de l’entrada cristiana, per la porta del carrer Sant Miquel de Palma. El combat és cruel. Els musulmans tenen dues sortides si perden: la mort o l’esclavatge. Les llances es claven als cossos del cristians, un exèrcit format per 700 cavallers i 13.000 peons. El resultat significarà l’èxit reial o el desprestigi davant els aragonesos. Jaume I no té diners ni legitimitat encara, és jove, ha preparat bé la conquesta. Els musulmans s’avituallen per Menorca. Les cròniques parlen a Medina Mayurqa d’un riu de sang. Es forma un embós mortal fins que les tropes atacants es dispersen pels carrerons i arriben a l’Almudaina. Les muralles quedaran mig destruïdes, circumstància que impedirà una futura defensa efectiva. La descripció del professor és la del mal i el terror. És la iconografia de la mort que ens transporta al llibre ‘Davant del dolor dels altres’ (Proa) de l’escriptora Susan Sontag, una revisió de la representació del dolor, des de l’obra de Goya a les fotografies de la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil Espanyola, la primera guerra televisada de Vietnam, els camps de concentració de l’holocaust nazi, Bòsnia, Israel i Palestina, Sierra Leone, Iraq i l’11 de setembre.

Antoni Mas a Prada. © Fotografia de Carles Domènec

Antoni Mas a Prada. © Fotografia de Carles Domènec

La representació de la barbàrie ha viscut un darrer capítol avui, amb l’emissió d’imatges de l’assassinat del periodista James Foley a mans d’un mercenari de l’Estat islàmic. “Des que es van inventar les màquines de fotografiar el 1839, la fotografia ha acompanyat la mort. Perquè una imatge produïda amb una màquina és, literalment, un rastre d’alguna cosa posada davant de la lent; les fotografies eren superiors a qualsevol pintura com un record dels passat esvaït i dels éssers estimats que ens han deixat”, indica Sontag, traduïda per Marta Pessarrodona. És precisament en la gravació dels assassins que més té sentit el raonament de la nord-americana: “per a la fotografia de l’atrocitat, la gent vol el pes de ser-ne testimoni sense màcula d’habilitat artística, que s’iguala amb la manca de sinceritat o la mera invenció. Imatges d’esdeveniments infernals semblen més autèntiques quan no tenen l’aspecte que prové de ser il·luminades i disposades correctament perquè el fotògraf o bé és un aficionat o ha adoptat un dels nombrosament familiars estils antiart”.

Sontag qualifica el gust per les imatges de cossos que pateixen al nivell ardent del desig pels cossos nus i parla del turment com un tema artístic canònic. I és clar, arriba inevitablement a ‘Los desastres de la guerra’ de Goya, els gravats de la insurrecció. Totes aquestes disquisicions em fan pensar en la trobada amb l’autora en un hotel de Barcelona. Malalta de leucèmia, moriria mesos després a Nova York. Retrospectivament, al rostre fotografiat hi endevinem dolor, dissimulat per l’encontre de la intel·lectual amb la premsa barcelonina. El patiment és protagonista de les instantànies fetes per la seva companya, Annie Leibovitz, durant els darrers mesos de vida.

Virginia Woolf, com significa Sontag, assegurà que “les fotografies no són un raonament, són senzillament una afirmació crua del fet adreçada a l’ull”. És aquesta força de la representació visual la que justifica el gest del professor Antoni Mas, acabada la seva dissertació de Prada, quan li demano que es deixi retratar. Cerca a la bossa la samarreta verda per a la fotografia, que identifica la lluita docent contra el decret del trilingüisme del president balear José Ramón Bauzá.

Robert Vinas, ponent al seminari sobre els reis de Mallorca, a Prada. © Fotografia de Carles Domènec

Robert Vinas, ponent al seminari sobre els reis de Mallorca, a Prada. © Fotografia de Carles Domènec



Categories:Crònica

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: