La mort dels escriptors sempre implica l’espectacle impúdic del repartiment del llegat i, acte seguit, l’aparició dels papers inèdits que vés a saber fins a quin punt l’escriptor havia deixat sense publicar a propòsit o simplement encara no havia donat a impremta. Si el literat en qüestió és quelcom de primera fila, l’aparició de papers inèdits s’arrossega al llarg del temps. El màxim exponent de les publicacions post-mortem serien potser Kafka i Pessoa, i per anar de cap a la contemporaneïtat, tenim el cas de Bolaño i la disputa aferrissada entre marmessors, vidues i agents literaris i el consum de tots els seus llibres pels qui l’hem mitificat. Atenent al principi que el moment de màxima venda de llibres d’un escriptor català són els quinze dies immediatament posteriors al seu decés, l’aparició del llibre Josep Pla investiga un crim al delta de l’Ebre és, si més no, sorprenent.

Si després es veu que el material no és cap inèdit ni divergeix en quasi res de la mateixa història narrada que trobem a dins de Cada castell i totes les ombres llavors la maniobra no s’acaba d’entendre. Ep, no ens enganyem, el text és boníssim, d’una força narrativa de primer ordre. Passa que ja l’havíem llegit. I passa que qui no l’hagi llegit (i sobretot si no ha llegit Porcel) llavors potser decidirà no acostar-se aCada castell i totes les ombres i això és quasi un sacrilegi, perquè és una de les millors obres de Porcel i tenir-la així, esbocinada, no sé fins a quin punt té sentit.

L’edició, amb tot, és un luxe. Tapa dura, lletra generosa, paper d’un gramatge molt considerable, disseny de portada molt bonic. Tota una aposta editorial. El text s’ho mereix: Baltasar Porcel situa en Josep Pla en una finca del delta on s’ha produït un crim, el del vell Martigalà. És la nit en què morirà Franco i a la finca de l’Algar s’hi troben algunes de les persones més significatives, des de Jordi Pujol a Felipe González passant per un ambaixador, potentats econòmics: un d’aquells saraus on Pla hauria gaudit molt. El pastitx, funciona, està ben fet, per un moment Porcel juga a escarnir el seu mestre en un exercici d’alta literatura. Però dins de la novel·la el text funcionava millor. Els personatges estan ben dibuixats i l’atmosfera és simplement perfecte. Porcel ens situa perfectament tant a la festa com després, en l’apèndix, en la terrible complexitat ideològica de la Guerra Civil, mostrada en tota la seva brutalitat en poc més d’una dotzena de pàgines. Simplement magistral.

Els lectors de Porcel tendran una excusa per rellegir aquest fragment i tornar a gaudir de l’alta intensitat de qui potser és el millor narrador en català de la segona meitat del segle XX, però posats a fer l’editorial tenia altres maneres d’homenatjar-lo: un nou volum de les obres completes, per exemple (no n’apareix cap des de 1997) o la reedició dels títols més difícils de trobar vius de l’escriptor, o l’aposta per fer una biblioteca amb totes les novel·les de Porcel a La Butxaca. Però bé, benvinguda sigui la recuperació de l’escriptor si això implica promoció i la feina d’actualitzar el catàleg i d’aconseguir nous lectors ara que han passat cinc anys de la seva mort.

SEBASTIÀ BENNASAR

Josep Pla investiga un crim al delta de l’Ebre.
Baltasar Porcel
Edicions 62, 2014.