“Si a la Catalunya independent s’imposa la cooficialitat serà com suïcidar-se culturalment”

Pau Vidal és un home tot terreny: traductor reconegut d’Andrea Camilleri, entre altres, autor de novel·la negra (i altres gèneres) i filòleg recreatiu. Avui, que tot just s’enceta la setmana del llibre en català d’una tardor mogudeta, parlem del seu llibre 100 insults imprescindibles, editat per Cossetània. Un llibre que pot fer molta falta per insultar amb propietat, rigor i ajudant a servar la riquesa del català.

-Calia un llibre sobre insults?

-No.

-Doncs per què l’heu fet?

-En realitat sí que calia perquè la bibliografia sobre el tema és poquíssima. L’estudi sobre els renecs de Ventalló en els còmics de Tintín es un dels pocs fets, però és com la nit i el dia amb aquest llibre perquè Ventalló el que feia era un joc inventant renecs del capità Haddock. Aquí hi ha hagut un intent filològic, una recerca juganera que s’emmarca en un projecte més gran que és la reivindicació d’una llengua més genuïna i popular.

-Un tema que està de moda en els darrers mesos gràcies al professor Garolera…

-Jo no estic d’acord amb el debat, crec que és erroni i que en algun cas s’ha posat el carro davant dels bous. Però és cert que en els darrers quaranta anys hi ha hagut un intent d’aplicació del bilingüisme igualitari i les dades indiquen que això no funciona i confirma el que la sociolingüística ja sabia, que és que la llengua gran es menja petita. La novetat és que en el cas català la petita no desapareixerà per falta de parlants sinó per falta de llengua, per l’absorció del castellà i perquè aquest procés ha tingut molta influència als mitjans.

-En quin percentatge de contaminació ens trobem?

-El problema és que el grau de contaminació és un procés cada vegada més accelerat i es trigarà molt menys que ara a la contaminació total

-I hi ha alguna solució?

-Un monolingüisme oficial.

-I la independència?

-No cal, basta el monolingüisme. Si a la futura Catalunya independent s’imposa la cooficialitat serà com suïcidar-se culturalment i no justificarà el combat d’ara.

-Per què aquest llibre d’insults, doncs, i quina era la premissa per incloure’n els cent seleccionats?

-La premissa és que fossin insults comprensibles a tot el domini d ela llengua catalana, que puguis emprar a qualsevol semàfor i que el teu interlocutor s’ofengui. El que passa és que el 95% dels que usem sovint són localismes i n’hi ha pocs de generals i també la mateixa definició d’insult és complicada.

-I així doncs?

-El llibre és com si diguéssim el sexe, drogues i rock and roll i al poble les paraules gruixudes li agraden. A la llista dels cent hem inclòs dos barbarismes com són cantamanyanes i tonto, que considero imprescindibles i dos mots exclusius del País Valencià però que considero exportables com són trompellot i moniato. També hi entra a la categoria el mallorquí pardal. I hi ha insults totalment desconeguts com pastifa, que és sinònim de xapussa i que és una reivindicació personal.

-Teniu una triple vida: la de filòleg recreatiu, la de traductor i la d’autor…

-Ep, quan tradueixo també desenvolupo tasques de filòleg recreatiu, però sí, en la traducció tot és una qüestió de rigor i ara he fet un pamflet amb el qual entro en el camp de la sociolingüística, però quan fas divulgació per al gran públic no renuncies al rigor.

-I així doncs, múltiples projectes…

-Estic traduïnt Camilleri i escrivint aquest pamflet i tinc la novel·la una mica aparcada perquè també estic amb la traducció de Els virreis i amb la Mònia Presta estam acabant la peça teatral 6 personatges en cerca de Montalbano per fer el muntatge teatral en versió estesa…

 

SEBASTIÀ BENNASAR