La traducció literària interessa al gran públic? És una pregunta que ens hem de fer en un moment en què la literatura catalana està incorporant a un ritme interessant bons títols que, en el moment en què dialoguen amb la nostra cultura, l’enriqueixen. Bona part de la culpa d’aquest enriquiment del panorama de traduccions la tenen eles anomenades editorials independents (és igual la mida, des de les micro editorials fins a les mitjanes), que han incorporat als seus catàlegs autors molt interessants. En el cas d’algunes ho tenien com a objectiu fonamental, com és el cas de Periscopi, el segell d’Aniol Rafel, que en els seus orígens va començar afirmant que no era normal que David Foster Wallace no estigués traduït al català. Ara hi està. Precisament, en aquests darrers anys hi ha hagut tot un seguit d’editorials com són Periscopi, Raig Verd, Males Herbes , Labreu, Cafè Central o la clàssica 1984 entre moltes altres, que han ampliat de forma notable les nostres possibilitats de lectura de literatura en altres llengües.

I sembla que la resposta podria ser que sí en funció del nombrós públic que es va veure el passat dilluns a la Setmana del Llibre en Català a la taula rodona en què s’havia d’escatir la relació entre les petites editorials i els traductors. Hi participaren Maria Rosich, Ferran Ràfols, Marta Pera i Aniol Rafel, moderats per la traductora i escriptora Bel Olid. La taula va ser amena i divertida i la gent va poder conèixer una mica més a fons alguns dels temes que afecten a una de les baules més febles de l’engranatge editorial i que en el fons són els que fan la feina.

De feina, precisament, en fan molta. En Ferran Ràfols viu exclusivament de la traducció literària des de fa uns cinc anys, però per poder dedicar-s’hi ha de traduir uns deu llibres a l’any de l’anglès primordialment (i algun del francès). Segons un estudi que va presentar Olid, si fos holandès li bastaria fer un llibre cada dos anys.

Precisament del neerlandès i del danès tradueix Maria Rosich, que ha tingut a les seves mans bona part de les novel·les nòrdiques dels darrers anys però que prefereix de llarg traduir els contes d’Andersen o el nou llibre de Peter Terrin, El vigilant, publicat per Raig Verd. Precisament Terrin va ser a la setmana i es va poder fer una foto poc habitual: autor, editora, traductora. Més que res perquè molt sovint els traductors són éssers tancats a les gàbies de vidre que van jugant amb les paraules i poc donats a la promoció. És clar, per sobreviure fa temps que estan fent molts altres llibres “perquè entre que l’entregues i surt publicat poden passar moltes coses”.

Per descomptat, ells dos i la Marta Pera, que tradueix sobretot de l’anglès i de l’alemany, estan encantats de traduir amb les editorials independents, precisament per la seva implicació en el procés. “Són empreses petites, amb poques persones, i que s’impliquen molt amb el llibre ens cuiden amb petits detalls com posar el nom a la portada”.

De fet, les editorials del grup Llegir en Català, a les quals pertanyen Raig Verd i Periscopi, per exemple, han decidit fer una passa més i incloure la biografia del traductor al llibre, en un intent de contribuir a visibilitzar aquesta feina. Són un conjunt de bones pràctiques que tant de bo s’estenguin a la totalitat de les editorials. De coses tristes com tarifes o terminis de lliurament, val més no parlar-ne: als traductors se’ls paga poc, se’ls paga tard i se’ls exigeix treballar contra rellotge. Normalment ho fan les grans editorials, però és clar, no sols de les petites poden viure aquests excel·lents professionals. Arribarà el dia que comprarem llibres pel nom del traductor estampat a la portada?

SEBASTIÀ BENNASAR