Portugal a Barcelona? O quinze dies d’un oblit menor

Lisboa. © Fotografia de Carles Domènec.

Lisboa. © Fotografia de Carles Domènec.

Tal dia com avui de 1640 els portuguesos varen començar a lliurar-se de domini espanyol nomenant João IV, de la casa de Bragança, com a rei dels portuguesos. El 1578 havien perdut un rei ros i bonic amb ganes d’aventura a la batalla de Kasr al-Kabir. Era Dom Sebastião i com que el seu cos no s’ha trobat mai hi ha la llegenda que tornarà de més enllà del mar per fundar un nou imperi. De moment no s’albira res al respecte a l’horitzó proper.

Portugal és aquest país extremadament desconegut a casa nostra. Potser perquè hi ha una gran porció de terra pel mig a la qual no li agrada gaire que l’exemple de 1640 s’escampi, tot i que després del 9 de novembre de 2014 es detecten canvis notables. Potser a casa nostra i a casa seva. Per això el 40 aniversari de la Revolució dels Clavells ha passat sense gaires escarafalls.

Tot i això, el passat dia 18 de novembre la Revolució va centrar una taula rodona del festival dedicat a la novel·la històrica a la ciutat de Barcelona. En vàrem parlar amb la Lídia Jorge i amb en Manuel Moya per discutir sobre si el quaranta aniversari de la Revolució ja era prou temps per fer-ne novel·les històriques. I la conclusió va ser que potser el que fèiem els tres eren novel·les mítiques amb la Revolució dels Clavells com a rerefons.

tots

De Lídia Jorge no hi ha pràcticament cap llibre traduït al català. De la majoria dels escriptors portuguesos tampoc. Saramago és una excepció perquè té el premi Nobel. Potser Lídia Jorge en serà algun dia? De moment el periodista Ernest Alòs és qui ha pogut jutjar el seu darrer llibre, Os Memoráveis, trobable per internet molt més fàcilment que no pas a les llibreries de Barcelona (on no és fàcil aconseguir llibres en portuguès). Per sort hi ha excepcions, Un viatge a l’Índia, de Gonçalo M.Tavares, editat per El Periscopi, per exemple, és una de les darreres. El catàleg de El Gall n’és la més constant.

Barcelona. © Fotografia de Carles Domènec

Gonçalo M. Tavares © Fotografia de Carles Domènec

José Saramago. © Fotografia de Carles Domènec

José Saramago. © Fotografia de Carles Domènec

Manuel Moya va guanyar el premi Fernando Quiñones de novel·la el 2010 amb Las cenizas de abril, 500 pàgines que són un tribut important a tota la gent que va fer la revolució.

Portugal no té gaire importància ni tan sols en la política: la detenció del primer ministre José Sócrates i el seu posterior empresonament per corrupció gairebé no ha interessat els mitjans, més enllà de la informació pura i dura dels fets. Sembla que els 1.200 quilòmetres que separen Barcelona i Lisboa són molt més insalvables que qualsevol altra distància amb qualsevol altre país.

2 portugal literari BIS

a redòs de portugal BN DEF

Potser és per això que intentam crear ponts entre els dos territoris. I una de les iniciatives són la reedició de Portugal literari d’Ignasi Ribera i Rovira; i la publicació de A redòs de Portugal, volum que recull les ponències de les jornades internacionals sobre el centenari de la República Portuguesa celebrades a la Universitat Pompeu Fabra el 2012. Amb això hem pogut crear la col·lecció Lusitània de Nova Editorial (ara veurem si aconseguim crear un interès pel país veí al llarg del temps). Sigui com sigui, el primer de desembre de 1640 va començar una etapa apassionant per a Portugal. Potser la seva història ens ha estat ocultada, però alguns encara el consideram el nostre territori mític.

SEBASTIÀ BENNASAR



Categories:Crònica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: