Des de la revista Bearn estam convençuts que els llibres bons no caduquen. Per això en aquesta secció us proposem lectures que no són d’immediata actualitat però sí de gran qualitat.

Ferran Torrent és avui per avui un dels escriptors majúsculs de la literatura catalana. Inserit en un principi en la tradició del gènere negre, la seva obra ha aconseguit ultrapassar qualsevol mena d’encasellament per esdevenir una de les mirades més lúcides sobre la contemporaneïtat al País Valencià i, per extensió, al conjunt de les terres de parla catalana. Aquesta contemporaneïtat cal agafar-la a l’extensa, en una franja que abastaria uns setanta anys llargs, des de la immediata postguerra fins a l’emergència de Mònica Oltra, perquè ens entenguem.

En aquesta trajectòria abundosa i interessantíssima hi ha una novel·la que, al meu entendre, actua com a pal de paller i com a punt d’inflexió en la producció de Torrent, L’illa de l’holandès, del 1999, possiblement una de les novel·les més reeixides de la producció de Torrent i publicada just abans d’abocar-nos a aquesta dècada prodigiosa que van ser els anys 2000 en la seva producció, amb cinc grans títols en només onze anys.

L’illa de l’holandès ens explica la història de Lluís Dalmau, un home que al final de la dictadura (no es diu mai que és la franquista, però se sobreentén) arriba a una illa solitària on només s’hi pot anar en vaixell a complir la pena que li ha imposat el règim: el desterrament. En aquesta illa coneixerà tot de personatges singulars, especialment un metge, l’home de la botiga de queviures i altres coses que a més a més exerceix d’alcalde i un belga propietari de l’únic hotel tancat, on s’allotja. I un guàrdia civil jove i singular.

La vida és un simple passar i deixar transcórrer els dies. Però des del continent es tenen grans plans per a l’Illa: urbanitzar-la. I és clar, haurà de fer-se tot el possible per tal d’evitar-ho, com per exemple promoure el jove tecnòcrata que vol ser alcalde de la ciutat continental més propera a l’illa (i de la qual depèn aquesta) per una altra via que el priva dels interessos econòmics però que li pot donar altres rendiments.

Una altra trama oculta és la que fa referència al nom: sembla ser que l’illa va ser fundada per un pirata cansat de córrer món, però el cert és que ara la majoria de les terres estan en mans d’un holandès que les ha cedit als veïns a canvi que les puguin continuar conrant. I a la vegada hi ha un misteri que envolta uns crims i robatoris comesos per un lladre que podem intuir anarquista que està morint-se i que acabarà donant nom al carrer únic de l’illa.

Fins aquí els elements argumentals, però a partir d’aquí hem de veure el llibre com aquesta gran novel·la d’anticipació de tot el Torrent posterior. És una novel·la de vindicació de la memòria, com ho seran també Boulevard dels francesos i Ombres en la nit, és una novel·la de reivindicació en contra de la barbàrie constructiva com la trilogia de València, i és una novel·la on encara podem veure els trets clàssics de Torrent que després explotarà amb mestria: l’humor en la construcció dels personatges; la tendresa en algunes escenes del llibre i un autèntic festival lingüístic que fan que Torrent sigui un luxe per a la nostra literatura i que L’illa de l’holandès marqui un punt d’inflexió en la seva narrativa. Un plaer rellegir-la o descobrir-la ara.

SEBASTIÀ BENNASAR

L’illa de l’holandès
Ferran Torrent
Bromera
Alzira, 1999.
200 pàgines.