L’escriptora Lydie Salvayre ha guanyat el Prix Goncourt, el premi més important de les lletres franceses, amb la novel·la ‘Pas pleurer’ (Seuil) que publicarà Anagrama, en català i castellà, durant la tardor de l’any 2015. Filla d’una parella de republicans espanyols exiliats a França, l’autora recorda l’esclat de la Guerra Civil espanyola amb dues veus, la de Georges Bernanos (París, 1888 – Neuilly-sur-Seine, 1948) des de Mallorca i la de Montse, mare de la narradora que viu a Barcelona, qui recorda aquella època a la seva filla, 75 anys després.

Bernanos, catòlic i monàrquic, publicà l’any 1938 ‘Els grans cementiris sobre la lluna’ (La Magrana) on denuncià la situació repressiva a Mallorca. Fou un escàndol entre els Nacionals perquè Bernanos era un dels seus, un dretà que inicialment s’havia identificat amb els Falangistes, amic íntim de la dona del cap de la Falange a l’illa. El seu fill Yves formà part de l’exèrcit feixista. El coneixement dels crims, molts d’ells promoguts des de la revenja, la voluntat de depuració, el règim de la por i l’actuació terrible del ‘General Conde Rossi’ portaren Bernanos a canviar d’opinió. El seu amic Llorenç Villalonga justificà aquella denuncia literària perquè l’òptica de Bernanos era exclusivament francesa i la revista Occident, dirigida per Joan Estelrich, intentà contrarestar la repercussió del llibre. A Mallorca, Bernanos fou desacreditat. Albert Camus, des de l’esquerra, el defensà. De fet, la primera versió de ‘Els grans cementiris sobre la lluna’, escrita en part als cafès Alhambra i Born, desaparegué a Palma i Bernanos l’hagué de reescriure a partir de 1937, a França, finalitzat el periple mallorquí. Es convertí en un èxit universal.

Carles Domènec