Les llibreries i quioscs francesos fa mesos que van plens de novetats, edicions especials, suplements literaris i reportatges sobre la Primera Guerra Mundial de l’any 1914. La novel·la curta i intensa ’14’ de Jean Echenoz (Orange, França, 1947) mereix en totes aquestes novetats sobre el centenari un capítol destacat. És complicat afegir punts de vista inèdits al que ja s’ha dit de la fonamental Gran Guerra. La crítica parla de l’elegància d’Echenoz. La distinció, aquí, s’obté en un procés tant difícil com explicar bé una història senzilla, treballar les dades en un exercici delicat que s’emparà al de l’artesà, al del miniaturista. Ressonen els ecos de Flaubert.

El llibre conta el canvi transcendental a les vides de cinc joves, de 20 a 30 anys, amb l’arribada de la guerra. Un dels protagonistes passeja de forma plàcida en bicicleta pel camp francès, l’estiu, dies abans que els canons ho silenciïn tot. Un cop de vent anunciarà la tragèdia que el lector coneix perfectament però que Anthime no sap. La població s’il·lusiona amb la guerra, amb les mobilitzacions, amb la possibilitat de servir al país, de viure l’experiència forta de la guerra com una aventura curta i tornar fet un heroi o, si més no, amb la vivència enriquidora de la guerra. Tots sabem, excepte els protagonistes, que el final tràgic no serà una circumstància interessant. Echenoz s’encarrega de recordar-nos que la realitat serà diferent. La ingenuïtat dels inexperts soldats, acaramullats en tren camí de la guerra, aviat desapareixerà. La gran història transcorre a ’14’ a partir d’històries petites com els problemes de l’uniforme militar o la metàfora del ferotge devenir de la realitat dels animals, grans i petits, en una guerra. El soroll de les bombes construeix una imatge de silenci ensordidor als 15 capítols del llibre.

Llegir Echenoz, guanyador del prestigiós Goncourt l’any 1999, és apropar-se a l’experiència quotidiana de la guerra, a la gran història escrita en minúscules. L’escriptor s’interessà per la Gran Guerra després de llegir el diari íntim d’un familiar, mobilitzat des del primer dia del conflicte fins al 1919, un any després del final de la guerra. Mestre de la realitat com a matèria per a la ficció és impossible no recordar, una vegada més, l’encisadora trilogia d’Echenoz dedicada a tres personatges reals, el músic Maurice Ravel, el corredor Émil Zatopek i l’inventor Nikola Tesla.

CARLES DOMÈNEC

14. Jean Echenoz. Raig Verd (Original a Les Éditions de Minuit, Anagrama en castellà). Col·lecció Llampec. Traducció d’Anna Casassas. 128 pàgines. 12.90 €.