Incertesa i paraula de Mònica Fuster

INCERTIDUMBRE. Acció Poètica. Mònica Fuster, 2013 from Mónica Fuster on Vimeo.

Una paraula vertebra la instal·lació del delicat món de l’artista Mònica Fuster (Palma, 1967), incertesa, que ha construït amb llavors de mostassa entre dues làmines de paper. En pocs dies i regant el paper, les llavors donen pas a una planta d’un verd molt viu que permet llegir sobre el fons blanc de la tela el mot ‘Incertidumbre‘. La llum, la calor, la humitat i, en general, les condicions de l’ambient dibuixaran la paraula. La forma tindrà una part de predicció i un marge d’error o sorpresa. És aquesta una primera incertesa, la de la forma final de la instal·lació, que ens insinuarà i interrogarà, metafòricament, sobre els revolts de la vida, que tractem de construir però no podem governar de manera absoluta.

El procés artístic de germinació no acaba al punt àlgid de la vida de la planta. Aquesta s’acabarà pansint, es degradarà, s’enfosquirà, els brots es mesclaran amb el paper sobre el qual sobresurt. El món minúscul recordarà paisatges, desnivells, turons, boscos cremats. Més metàfores visuals, fàcils de traslladar al món dels conceptes, a la vida, als anhels, els triomfs i les derrotes. A les setmanes de l’inici de la intervenció, la tela convertida en un paisatge moribund, ple de bonys i humitats, serà destruïda, capolada per l’artista. La pols resultant esdevindrà la base, reciclada, per a un llibre d’artista que contindrà la documentació gràfica, amb 32 fotografies, i el relat de tot el procés. Fuster acaba de mostrar el seu treball a Segovia. L’escriptor José Carlos Llop ha participat al projecte amb tres escrits inèdits: ‘Blanco Weissberg’, ‘Muerte del naturalista’ i ‘Crónica de un viaje’. ‘Incertidumbre’ és un experiment o un viatge per la transformació de la matèria on la paraula hi juga un paper protagonista. La imatge i el verb constitueixen el punt clau d’aquesta història. A més l’elecció de Llop no és una casualitat, és molt intencionada. No és la primera vegada que el poeta i novel·lista, d’estil refinat i emocions contingudes, escriu sobre el món de l’art. El Llop més detallista es fa seves tradicions i fonts intel·lectuals, en un exercici complex i erudit, que simplifica per al lector. L’harmonia de la naturalesa també amaga un procés complex, extraordinari, una història natural, el secret de la vida, el misteri de la mort, la força de les paraules.

TEXT i FOTOGRAFIES de Carles Domènec ©