“Menjar sà i català és més car perquè els productors treballen més i millor i a consciència”

Si hi ha quelcom que singularitza la vida del nostre país és la immensa passió que sentim per la cuina i la gastronomia. Catalunya competeix cada any per intentar tenir els millors restaurants del món, però en els darrers temps aquesta vindicació ha anat molt lligada a la cuina de proximitat i a la reivindicació dels nostres productes. Fruit de tot plegat ha nascut un llibre important per als amants del gènere i per als qui encara no saben que ho són: Sà i català, la darrera aventura literària d’aquest home de lletres total que és Albert Calls (Cabrera de Mar, 1966). Un volum –editat per Ara Llibres- que ultrapassa el llibre de cuina per convertir-se en un llibre de país.

-Com va néixer la idea de “Sà i català”?

-Una vegada vaig fer un reportatge sobre el pèsol de Llavaneres per a la revista Descobrir i vaig adonar-me que hi havia tot un univers per això, reivindicant aquests productors de proximitat. Vaig posar-me en contacte amb el Francesc Miralles per parlar de la possibilitat de fer un llibre de productes de la terra i a partir d’aquí ell va tutelar el projecte i va començar el treball. També hem comptat amb l’ajuda de l’Albert Figueras, que és metge i que ha fet la revisió medica del llibre. El que pretenem és fer un volum que reivindiqui el pagès, que aporti receptes, que sigui clar i divulgatiu i que seleccioni productes propis, i que a més a més hi hagi anècdotes i un calendari clar de les temporades.

-És a dir, un llibre que va molt més enllà de les receptes…

-Però on també hi són i a més a més són senzilles i tenen un tret diferencial. Les receptes provenen de les tradicionals, retocades amb els productes de la terra i amb diferents consells per aprofitar-los.

-És un treball que a la vegada convida a anar als diferents indrets de Catalunya a tastar-los…

-És una visió sintètica de tots els productes que tenim a Catalunya, però el que intento és adreçar a la gent i donar-li pautes per treballar el producte. Jo he anat a la majoria de llocs i és un goig veure com es fan les coses. Jo tinc orígens camperols i he treballat al camp, però també he fet de crític gastronòmic a un diari i crec que ara estam en un bon moment, es fan les coses realment molt bé.

-Creus que hi ha hagut un relleu generacional a la pagesia i que aquests joves han redescobert el producte local?

-És molt possible. Abans els pagesos sabien que tot era molt complicat, però ara per diferents motius hi ha una generació jove que connecta i han après una cosa important que és a comercialitzar el producte. Són pagesos, però no renuncien a les tecnologies per promocionar la seva producció i a més a més s’ha creat una bona xarxa de botigues que també volen tenir els seus productes i de consumidors que els busquen.

-Tot i això, sembla que el consum de proximitat, l’agricultura biològica, el producte de la terra… siguin modes recents.

-Potser des del punt de vista nacional potser sí, però des de l’àmbit local fa molt de temps que això es treballa, les coses no apareixen perquè sí. Hi ha moltes jornades sobre els productes locals i en els darrers vint-i-cinc anys s’ha fet molta feina. Potser ara hi ha una moda, però jo crec que és una presa de consciència. No ens enganyem, menjar sà i català es més car, però els productors treballen més i millor i ho fan a consciència i a la vida hem de triar si volem selecció hem d’acostumar-nos a pagar una mica més. Hi ha un canvi de tendència i la gent és de cada vegada més conscient del valor afegit dels productes de la terra.

-El llibre compta amb un pròleg de la Carme Ruscalleda…

-És una persona que admiro molt, perquè des de l’indret local ha aconseguit la projecció internacional… i ho ha fet creant tendències però sense renunciar als nostres productes.

SEBASTIÀ BENNASAR