La negror ja té els seus hereus

Emili Bayo a l'auditori de RBA a Barcelona. Fotografia de RBA.
Emili Bayo a l'auditori de RBA a Barcelona. Fotografia de RBA.
Emili Bayo a l’auditori de RBA a Barcelona. Fotografia de RBA.

El mes de gener comporta bones notícies per als amants de la novel·la negra en català. D’una banda se celebra el festival Tiana Negra, dedicat al gènere i de l’altra es lliura el premi Crims de Tinta, tret de sortida del BCNegra. I és clar, això vol dir que hi ha lletraferits que aquests dies reben el premi al seu esforç i es converteixen en els hereus dels qui els van precedir en el palmarès.

En aquesta ocasió, Lluís Bosch (Barcelona, 1964), es va emportar el II premi Memorial Agustí Vehí, vila de Tiana, per Besòs Mar. L’autor va recollir el premi per la seva segona novel·la negra –anteriorment havia publicat Aire brut a l’editorial Alrevés. El guardo està dotat amb 2.000 euros i haurem d’esperar fins al mes de setembre per llegir l’obra de Bosch, que pren el relleu a Josep Torrent i a la seva La sang és més dolça que la mel. A concurs s’hi havia presentat 11 obres i el jurat feu una menció especial per a Mireia Llinàs per la seva obra Qui va matar Dolores Rey.

Lluís Bosch a Tiana
Lluís Bosch a Tiana

L’escriptor va declarar que rebre aquest premi “és sobretot la consolidació de l’aventura que vaig començar fa dos anys, amb la publicació d’Aire brut, que va ser la meva entrada a la novel·la negra. Besós Mar, és una novel·la que entra més en les convencions del gènere, contemporània i completament urbana, basada en els elements que podríem anomenar realistes i d’un entorn reconeixible, ja que se situa en les dates anteriors a la inauguració del Fòrum de les Cultures de Barcelona”.

També assegurà que “penso que la segona edició del premi, i la tercera del festival Tiana Negra en què s’emmarca, indiquen que la novel·la negra en català no és una moda passatgera ni un miratge, si no quelcom que ja és important i que quedarà inscrit en la història de la nostra literatura. En aquest sentit, rebre aquest premi vol dir sentir l’honor de participar en aquest esdeveniment, i de situar textos en una de les editorials de referència”.

I d’una editorial de referència a una altra, RBA/La Magrana, que publicarà la novel·la Puta Pasta, amb què el lleidatà Emili Bayo s’ha emportat el premi Crims de Tinta, recuperat després d’un any de no convocar-se. L’entrega es feu ahir en una festa que va obrir el BCNegra i en aquest cas hi ha hagut més disputa perquè fins a un total de 40 novel·les volien obtenir aquest guardó, que en l’última edició havia guanyat Andreu Martín amb l’esplèndida Societat negra.

La història de Bayo ens explica com en Marc Tramós, un negre literari en hores baixes s’avé a participar en un robatori: Verònica, una amiga de la infància, convertida en secretària del diputat Àngel Bernal, el convenç d’entrar a casa del diputat i robar una bossa amb més de dotze milions d’euros. Serà fàcil, molt fàcil. Fins que tot es complicarà de sobte. Puta pasta, ambientada principalment a Barcelona (i en part a Lleida) ‘’any 2010, com tota bona novel·la negra, projecta el seu focus crític a la societat: un temps de crisi, de corrupció, d’impunitat i de personatges extraviats que no podran guanyar mai. També ens haurem d’esperar per llegir-la. De moment la negror té hereus.

SEBASTIÀ BENNASAR