“La transició no va suposar cap trencament amb el passat franquista”

Els propers 18, 19 i 20 de febrer a València es farà el primer congrés nacional d’Història organitzat pel SEPC dedicat a la Transició. N’hem parlat amb n’Hèctor Cuenca Martínez, un dels organitzadors.

Fotografia de l'autor

Fotografia de l’autor

-Per què i quan sorgeix la iniciativa de fer un congrés sobre història i per què amb la transició com a eix temàtic?

-El SEPC ja du a l’esquena tretze edicions del Congres nacional de filologia catalana, que se celebra cada any en un punt dels Països Catalans, i quatre del Congrés Nacional de Dret. Enguany, un grup de militants del sindicat que estudiem història, juntament amb companys de la facultat, ens vam proposar seguir aquest model que ha tingut bastant d’èxit entre les estudiants de dret i filologia i traslladar-lo als estudis sobre la nostra història. L’any passat ja férem una petita prova a nivell local amb les jornades “Fer història és cosa de totes” en què comptàrem amb estudiants i professores de la facultat. Les jornades van tindre molt bona acollida i això ens ha animat a emprendre enguany un projecte molt més ambiciós com és el congrés.

Com a estudiants ens plantejàvem la necessitat d’ampliar els coneixements que rebem en l’actual pla d’estudis de grau, que des de la implantació del pla Bolonya i la reducció d’un any de carrera s’han vist molt reduïts, sobretot en allò que fa referència a la nostra història i respecte al tema de la transició, no veiem millor moment que l’actual per a abordar una revisió crítica i científica als mites sobre els quals es suporta l’actual règim. El règim del 78 trontolla per totes bandes, el fracàs de l’estat de les autonomies és evident i cada volta la gent va adonant-se de que la transició no va suposar cap trencament amb el passat franquista. És per això que vam elegir la transició com a tema per al Congrés, amb l’esperança de que caiguen aquells mites que ens impedeixen avançar cap a un nou futur.

 congres

-El congrés parteix de la peculiaritat que és organitzat pels estudiants. Pensau que és una manera interessant de demostrar que creis en una altra manera de fer les coses?

-Una qüestió que sovint hem criticat es la de la transmissió dels coneixements de dalt cap a baix, es a dir que una persona amb “autoritat” sobre una matèria és qui transmet els coneixements a la resta. Açò ho podem trobar també a l’hora de dissenyar els plans d’estudis de les titulacions universitàries, on les estudiants no comptem per a res. Nosaltres entenem que com a estudiants també som responsables de decidir què volem aprendre en la carrera que estudiem i sobretot que som molt capaces de contribuir a aquesta transmissió dels coneixements. Òbviament per a açò caldria una revisió pedagògica a fons de la docència a les universitats però nosaltres intentarem solucionar-ho posant el nostre petit gra de sorra amb aquest congrés.

-Com s’han agafat les autoritats acadèmiques la vostra proposta?

-No hem trobat cap trava des de les institucions de la nostra facultat ni d’altres sinó mes be tot al contrari. El deganat de la facultat col·labora amb el congrés i ens ha facilitat prou coses, que és un fet que hem d’agrair. A més, prou professors de la facultat participen al congrés, be amb xarrades o d’altres formes i molts altres ens han animat en la nostra iniciativa.

-En el programa combinau la presència de doctorands amb alguns noms ja ben importants i reconeguts del món acadèmic valencià…

-Pensar que qui mes pot aportar sobre qualsevol tema ha de ser un doctor és caure en l’elitisme. Per exemple, a la Universitat de València més del 51% del claustre està format per catedràtics, mentre que el percentatge restant el forma el personal laboral, el d’administració i serveis i les estudiants i açò és una cosa que hem criticat molt. Un doctorand o simplement un historiador que haja estudiat el tema pot saber tant com algú que haja fet una tesi. Per això no ens hem preocupat de que totes les ponències les fera un doctor, encara que estem molt contents de comptar amb la presència de doctors que han estudiat a fons o han viscut de primera mà el tema sobre el qual ens parlaran al congrés. També entenem que un congrés d’aquestes característiques, destinat sobretot a estudiants, és un bon lloc per a que aquella gent que està investigant es done a conèixer i expose el seu treball.

-A priori, algunes de les aportacions més interessants provenen de la simbiosi entre història i història cultural. Creis que una aproximació interessant a la història més coetània s’ha de fer tenint en compte les proposes multidisciplinars?

-Ja fa temps que les investigacions sobre la història han trencat la barrera que les separava de la resta de ciències socials. Seria impossible entendre la transició sense anàlisis polítics, econòmics o culturals i és per això que els sociòlegs, politòlegs o economistes entre altres han entrat al mon de la història. En el congres comptem per exemple amb Francesc Viadel que és periodista i doctor en sociologia que ens parlarà sobre el blaverisme.

-A la taula rodona final comptau amb representants del món sindical, polític, polític extraparlamentari i de grups d’acció d’extrema esquerra. Que n’esperau del seu testimoniatge?

-Hem buscat per a la taula redona persones que en aquell moment defensaren totes les opcions possibles per a tenir el màxim de visions possibles. Poder tenir persones que visqueren de primera mà aquell procés és una gran sort que no tenen aquells que estudien èpoques anteriors ja que podem saber com visqueren aquells temps i quines impressions tenien al voltant del que estava passant. Potser el que més ens interessa és que n’opinen ara de les postures que van prendre en aquell moment, ja que quasi quaranta anys desprès estem veient les conseqüències de la transició.

-Finalment, dues qüestions pràctiques: què ha de fer qui vulgui assistir al congrés?

-Enviar un correu a congreshistoria.sepc@gmail.com dient que vol inscriure’s i escollir una de les tres formes de participació. Les tres opcions son les següents:

Certificat d’assistència al congrés 10€
Certificat d’assistència al congrés + Menjar 30€
Certificat d’assistència al congrés + Menjar + Allotjament a un alberg 45€
Una vegada rebem el correu li facilitarem el compte bancari on fer l’ingrés.
De tota manera, totems les conferències del congrés seran obertes.
– Està pensada la publicació de les actes perquè en quedi alguna constància posterior o altres formes de difusió?

-Per suposat. Entenem que un congrés que dura tres dies i es realitza a un lloc concret no és una manera d’arribar al màxim de gent possible. Encara no hem decidit la manera en què farem publiques les actes del congrés, però tenim la voluntat de que arriben el més lluny possible. Publicar és molt costós i complex, però és la manera en la que preferiríem oferir les actes. De tota manera, en cas de que no les poderem publicar de segur que les podreu trobar.

SEBASTIÀ BENNASAR



Categories:Entrevista

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: