Alberto Manguel (Buenos Aires, 1948), mestre de la didàctica literària, va parlar d’Alícia al país de les meravelles al festival Kosmòpolis. En acabar el seu brillant discurs, un espectador es qüestionà si el lector tindria la mateixa actitud amb l’obra de Lewis Carroll (Chesire, 1832 – Surrey, 1898) si es descobrís que aquest era pedòfil. – Què és un pedòfil per a vostè? replicà Manguel. – A Lewis Carroll li agradaven les noies joves però acusar de pedofília l’acte estètic que es realitza només amb la imaginació o pel fet de fotografiar nines, fa pensar que potser som nosaltres els pervertits. És semblant a cobrir una dona totalment. Quina diferència hi ha entre el pit descobert d’una dona i el d’un home, o el d’una dona que alimenta el seu nadó? Al censurar una obra, la convertim en pornogràfica.

Aquesta frase comporta una mena d’eco perquè la sala on Manguel pronuncia aquestes paraules es troba a menys de cent metres de l’exposició ‘La bèstia i el sobirà’. La intervenció del pensador coincideix amb la difusió de la notícia sobre l’exposició amb la polèmica escultura de l’austríaca Ines Doujak, on el rei Joan Carles és sodomitzat, i que finalment s’obrirà al públic.

I Manguel reflexionà que “no tractem les nostres bogeries des d’un punt de vista lògic. En canvi, només intentem justificar-les”. I el parlament s’endinsà en l’educació infantil:

– Dir que estimem els nostres fills i no oferir la possibilitat d’enfrontar-nos a la por amb la imaginació, crea esclaus. Els nens prefereixen els contes difícils, com Alícia. Ells volen que el llop es cruspeixi l’àvia. La por s’ha d’encarar des de la imaginació o no estarem preparats, més endavant, per enfrontar-nos a les pors d’adult. Els adults sí eviten les dificultats. L’escola ensenya a no pensar.

Alberto Manguel acaba de publicar ‘Una historia natural de la curiosidad’ (Alianza).

CARLES DOMÈNEC