Si intentem citar els grans temes socials de l’inici del segle XXI arribarem a les migracions, la globalització, les desigualtats, el terrorisme, la dona i el medi ambient. Naomi Klein (Mont-real, 1970), després de l’escriptura del best-seller ‘No Logo’, convertit en manifest global, ha investigat les relacions entre el capitalisme i el clima al llibre de més de 800 planes ‘Això ho canvia tot’ (Biblioteca Universal Empúries).

“El tipus de capitalisme neoliberal que hem tingut entra en col·lisió directa amb les necessitats sobre el canvi climàtic, hem d’acabar amb el neoliberalisme”, explicà a Barcelona.

Un dels àmbits tractats per l’autora és el fracking i ens avisa que “hi ha un excedent de gas als Estats Units de gas i uns límits d’exportació; s’ha aprofitat la crisi d’Ucraïna per esborrar aquests límits”. Klein assegurà que “tenim un model econòmic basat en el creixement i s’hauria de basar en el benestar”, i argumentà que “cal una economia de baix carboni, cal gent que ensenyi els joves, que es lluiti contra la austeritat”.

No sé quin aspecte ha de tenir una activista mundial però Naomi Klein no segueix el clixé. Sembla més una funcionària europea a Brussel·les que la imatge robot que tenim d’una lluitadora contra els grans sistema globals. El seu discurs és contundent: “s’ha d’encarar l’austeritat, el missatge és que tot es contraurà però això no és cert, part de la nostra economia ha de seguir creixent, els nous models són una bona oportunitat per crear noves feines”.

Klein digué del govern espanyol que “va en la direcció oposada, es castiga la gent que fa les coses correctament”, i afirmà que “el primer ministre grec, Alexis Tsipras, hauria de dir-li a Merkel que en comptes de fer el que els alemanys diuen, es dedicarà a fer el que Alemanya fa”.

I la canadenca s’atreví a parlar del cas català i de la independència en relació al medi ambient: “crec en l’autodeterminació dels pobles i el desig democràtic ha de respectar-se”. I recordà la seva mateixa història: “jo visc a Ontàrio però vaig viure al Quebec, als 10 anys vaig donar suport al Quebec. Amb la independència és possible que es pugui seguir una millor política energètica però és complicat. Sovint es voten polítiques regionals i el govern central les anul·la i sorgeixen tensions polítiques i econòmiques. És el cas de Groenlàndia, es plantegen perforar l’Àrtic. La independència és cara”.

Klein conclogué que “el moviment anti austeritat s’hauria d’unir als moviments que lluiten contra el canvi climàtic i construir associacions, les connexions són molt clares, el canvi climàtic fixa una data màxima. Si ens volem prendre seriosament el tema, hem de canviar el sistema. Precisament, a les conclusions del llibre, Klein confirma que només ens poden salvar els grans moviment socials perquè adverteix que ja coneixem bé on ens porta el sistema actual. L’especulació és una greu amenaça al clima.

CARLES DOMÈNEC