“En una primera edició d’un festival no podia faltar un homenatge als pioners”

© Fotografia de Carles Domènec

© Fotografia de Carles Domènec

Salvador Balcells és el creador del sotsinspector Emili Espinosa (fins ara protagonista de quatre novel·les publicades per l’editorial Meteora) i ara, juntament amb altres apassionats del gènere negre de les terres tarragonines, ha posat en marxa el festival El Vi fa Sang, que tendrà el seu gruix durant el proper pont de l’1 de maig.

-Què és EL VI FA SANG i com neix i s’organitza?

-Es tracta d’un festival literari atípic. En primer lloc pel seu mateix nom. A diferència de la resta de festivals d’aquest gènere, s’ha substituït la denominació Novel·la Negra per Novel·la Criminal. L’altra originalitat resulta del fer de maridar literatura de gènere amb bon vi. La primera edició tindrà lloc a l’Espluga de Francolí els dies 1, 2 i 3 de maig. La idea va néixer a Tiana, amb motiu del festival Tiana Negra de l’any 2014, en un acte amb Lluís Bosch, Rafael Vallbona i jo mateix. La vaig anar madurant i posteriorment vaig engrescar gent del territori, com ara els escriptors Joan Rendé i Margarida Aritzeta i el publicista Josep M. Rovira. Hem aconseguit el suport de l’Ajuntament, el Consell Comarcal, la Diputació i la universitat Rovira i Virgili, entre altres institucions. Per organitzar-la s’ha creat una comissió àmplia, amb molta gent de les diferents entitats locals, que s’encarreguen de farcir el festival d’activitats complementàries a les estrictament literàries, com ara teatre, música, cinema, cercaviles, etcètera.

-Començau amb la reivindicació de la santíssima trinitat: Tasis, Pedrolo, Fuster…

-En la primera edició d’un festival de novel·la criminal en català no podia faltar l’homenatge als que molts considerem uns pioners del gènere al nostre país. Abans d’ells ja hi havia hagut algunes aportacions més o menys remarcables, però son Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster els precedents més destacats de l’actual esclat del gènere a Catalunya i els Països Catalans.

-Aquest festival, quins objectius principals té? I quina serà la vinculació amb el territori?

-Té tres objectius principals: El primer és el de fer la nostra aportació a la difusió i potenciació de la literatura criminal (negra i policíaca) en català, que no té res a envejar a la que es fa en altres llengües però, en canvi, pateix el fet d’haver de competir al mercat en inferioritat de condicions. El segon objectiu és el de donar a conèixer els vins que s’elaboren sota la denominació d’origen Conca de Barberà, una DO de qualitat encara poc coneguda i valorada. I el tercer és el de potenciar els atractius de l’Espluga de Francolí, un poble molt actiu des del punt de vista associatiu, però on l’activitat econòmica han anat decaient les darreres dècades. Si aconseguim que el festival sigui un revulsiu per potenciar la vila, encara que només sigui per uns pocs dies, ens donarem per satisfets.

© Fotografia de Carles Domènec

© Fotografia de Carles Domènec

-Com qualificaríeu la salut del gènere negre en la nostra llengua?

-Jo diria que gaudeix de bona salut. Hi ha força autors que publiquen periòdicament, hi ha col·leccions que es van consolidant i hi ha un públic lector fidel, encara minoritari, però que va creixent. I també hi ha festivals. Fa un parell d’anys només el de Tiana, però darrerament hi hem d’afegir el d’Andorra i el de l’Espluga de Francolí. A més d’aquests, de novel·la en català, n’hi ha d’altres en els quals el català hi és present amb més o menys proporció. Tot plegat fa que, malgrat les dificultats que comporta la competència abassegadora de l’espanyol, es vagi endavant cada cop amb més empenta. A aquest esclat hi han contribuït de manera important les xarxes socials, que avui dia són fonamentals per escampar notícies.

-Per què calen festivals literaris com aquest i per què pràcticament no n’hi ha que no siguin de novel·la negra?

-Són necessaris pel que dèiem abans, per fer front als reptes de la competència. Però també per anar fent teoria de tot plegat. De fet, encara estem lluny d’assolir el nombre de festivals que es fan, per exemple, a França. I no m’imagino un festival, per exemple, de novel·la romàntica. Són tots de novel·la negra perquè el gènere és, en general, molt més que novel·la: és un reflex cru i fefaent de la societat actual, amb els seus defectes i les seves contradiccions.

© Fotografia de Carles Domènec

© Fotografia de Carles Domènec

-Heu programat una taula rodona sobre la traducció, fet poc habitual perquè són moltes vegades homes i dones ocults… què n’espereu?

-Ho teníem clar des del moment que vam concebre el festival com a internacional, és a dir, de novel·les en català d’autors d’aquí però també de traduccions al català d’autors forans. Volem conèixer les coses bones i dolentes que es troben els traductors en la seva feina, però la nostra intenció és també que es parli de les dificultats que hi ha per traduir obres d’autors catalans a altres llengües.

-El vostre festival té un component important, la presentació de llibres en cellers, hi ha bons maridatges negres?

-Negres, blancs i rosats. L’espècie autòctona més coneguda és el trepat, que dona un vi rosat lleuger i aromàtic. Però es produeixen uns negres cada cop millors, especialment de vinyes plantades en terres de llicorella. Els tastos i maridatges que farem amb motiu del festival permetran apreciar-ne la qualitat. La producció és tan variada com la de tendències en novel·la criminal, de manera que esperem que cada una trobi el seu vi.

SEBASTIÀ BENNASAR



Categories:Entrevista

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: