“Els russos són com els francesos i fan de la seva llengua i cultura un element d’aculturació de les altres realitats”

© Fotografia de Carles Domènec

© Fotografia de Carles Domènec

Andrei Kurkov és possiblement un autèntic desconegut a casa nostra, però això només indica un fet: encara ens fan falta moltes traduccions. L’escriptor ucraïnès (tot i que nascut a Sant Petersburg el 1961) va fer dimarts la conferència inaugural del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del Pen Internacional que s’ha celebrat aquests dies a Barcelona i des de Bearn hem pogut conversar amb ell.

-A més a més d’inaugurar aquesta trobada, sereu a Barcelona per viure-hi un Sant Jordi…

-Sí, i a sobre és el meu aniversari. Sempre he dit que he nascut a la matinada entre els dies en què va néixer Lenin i el dia en què va néixer Shakespeare. Suposo que per això la meva obra es mou entre la política i el drama. És la segona vegada que vinc a Barcelona, de la primera, en què vaig venir amb una delegació de l’acadèmia cinematogràfica no en recordo res, però aquesta vegada hi he pogut passejar i em sento com a casa.

Quan us vau iniciar en l’escriptura acabava de produir-se la dissolució de la URSS i això es reflecteix en algunes obres, com es reflectirà l’actual conflicte ucraïnès en els vostres texts?

-Bé, de fet ja es pot veure en Els diaris de Maidan, que expliquen la transició política a Ucraïna, és una crònica en forma de diari del que passava i això ja està fet i no penso tornar a fer un llibre així, potser quan tota la situació estigui estabilitzada llavors sí que intentarem entendre alguna cosa. De moment el que faig són articles i assaigs per a diferents mitjans de comunicació, sempre com a freelance, però encara no sóc capaç de fer-ne ficció.

-En la vostra conferència vau fer una fèrria defensa de totes les llengües i la diversitat, però com està la situació de l’ucraïnès en aquests moments?

-La situació no es pot entendre si no es fa una mica d’història geopolítica i es pensa que fa cinquanta anys hi havia una part d’Ucraïna que formava part de Polònia, una altra que havia estat part de l’Imperi Austrohongarès i encara una altra de Romania i l’altra a Rússia. Durant la pertinença al territori soviètic, les decisions que es varen prendre afectaren directament a la població, com per exemple vinguda massiva de treballadors a algunes zones per treballar a la indústria. Podríem dir que el rus es parla a tot arreu, i que a Kíev, a la capital, hi ha molta gent que parla rus. Al país hi ha deu milions de persones que són ètnicament russos i parlen rus i deu milions més que són ètnicament ucraïnesos, però que parlen rus, tot i que la majoria de gent del país pot ser bilingüe. La gent gran que parla ucraïnès també rus, però la gent gran que parla rus potser no parla i no entén l’ucraïnès i encara hi ha zones, les més properes a Rússia i les actualment ocupades, on es parla rus i on els seus habitants creuen que el rus és una gran llengua i no volen aprendre ucraïnès, que consideren un dialecte.

© Fotografia de Carles Domènec

© Fotografia de Carles Domènec

Sembla que hi ha alguns paral·lelismes amb casa nostra i el català…

-Més dels que et penses.

-Els vostres llibres varen ser publicats amb una certa regularitat a Espanya fins al 2006, però des de llavors res, hi ha alguna perspectiva al respecte?

-No, no hi ha cap pla. El meu editor ensenya els llibres aquí, però no susciten cap interès. La meva darrera novel·la sí que es publicarà en espanyol, però serà a Colòmbia…

-Curiós, si més no, que publiquéssiu un grapat de novel·les negres i que ara sigueu a Barcelona, una de les grans capitals del gènere, i en canvi sigui quasi impossible llegir-vos…

-Bé, no faig novel·la negra…

-Però els vostres llibres són als prestatges d’aquest gènere a les biblioteques i fins i tot a les llibreries de segona mà…

-És possible. M’explicaré. No sóc un escriptor de novel·la negra, sinó que descric les situacions que passen al meu país. El que passa és que aquestes situacions moltes de vegades són molt criminals i a les novel·les es parla de crims com una manera de parlar de la realitat, tot i que la meva no és una obra exactament negra. Però mira, sigui com sigui fa temps que els meus llibres no interessen a Espanya.

-El que sí que és indubtablement negre és el vostre sentit de l’humor…

-Sí, això sí. És un mecanisme de defensa i es va desenvolupar molt en el món post soviètic. M’agrada utilitzar-lo a la meva obra.

-A “Pingüino perdido”, la vostra segona obra publicada a Espanya, afirmau podem llegir: “-Nosaltres no combatem contra vostès. –Contra qui combaten els ucraïnesos? –Contra ningú. Khachayev va moure el cap. –Malament. Llavors combaten entre ells…” ho vau escriure el 2002 i ha estat premonitori…

-Malauradament hi ha altres ocasions en què les meves obres han estat premonitòries, però era més o menys fàcil d’entendre que això podia acabar passant.

-I ara que el conflicte ucraïnès ha estat desplaçat de les pàgines informatives després de l’estiu calent, com el veieu, vós que estau molt més a prop i molt millor informat que nosaltres?

El territori ocupat pels russos es mantindrà sota el seu control amb tota probabilitat i això farà que en els propers quinze anys les relacions internacionals entre Ucraïna i Rússia siguin molt dures. Des del punt de vista comercial i cultural hi haurà un canvi d’orientació definitiu de cap a Europa, que ja havia començat, però no era tan conscient com ara. La gent voldrà ser lluny de Rússia culturalment i econòmicament perquè els russos són com els francesos i fan de la seva llengua i cultura un element d’aculturació de les altres realitats.

SEBASTIÀ BENNASAR



Categories:Entrevista

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: