“No som un país de biografies”

Josep Lluís Martín Berbois a Prada de Conflent © Fotografia de Carles Domènec

Josep Lluís Martín Berbois a Prada de Conflent © Fotografia de Carles Domènec

Josep Lluís Martín Berbois acaba de publicar amb l’editorial Base el llibre Josep Maria Ainaud de Lasarte, un humanista al servei de Catalunya, una biografia en què recorre els moments capitals de la vida d’Ainaud.

 

-El gènere de la biografia no és un dels més habituals en el nostre país, malgrat tenir alguns biògrafs que n’han fet de molt bones (des dels homenots de Pla fins a les de l’Agustí Pons). Per què?

-Tens tota la raó, no som un País de biografies. En part perquè costen molt de fer i, sobretot, perquè per poder realitzar-ne una d’acurada i amb temps es necessita que algú la financi de manera seriosa.

-Fer aquest llibre per presentar Ainaud de Lasarte és fer justícia amb un home que tot sovint ha fet una feina de pedra picada però allunyada dels grans focus?

Jo crec que sí. Vaig realitzar el llibre perquè era amic del Josep Maria i em va semblar que era un personatge que es mereixia tenir una primera biografia, ja que era una persona que per diferents motius ha quedat oblidat per la societat catalana. No sé si és de justícia o no, però jo he realitzat aquest llibre perquè crec que se la mereixia i podia aportar quelcom a la història de l’antifranquisme a Catalunya.

-En el procés de l’escriptura i de la investigació, quina és la part humana de l’Ainaud que més us ha fascinat? I la que menys coneixíeu?

-La part humana és que estava bé amb tothom, menys amb els franquistes evidentment. Era un home admirat i respectat per molta gent, una condició que ell retornava amb les persones que l’envoltaven, era molt generós en molts sentits. Ajudava a tothom. El que més desconeixia era la infinitat de llocs on havia estat, ja sigui durant el franquisme com durant la democràcia, col·laborant desinteressadament.

-Tinc una certa sensació com si aquests grans homes de país haguéssin vist com en un moment donat s’ha trencat la transmissió de la saviesa. És a dir, com si fossin pocs els deixebles d’aquests mestres, ho compartiu?

-Bé, jo crec que en Josep Maria Ainaud, com tantes d’altres grans personalitats que ha tingut Catalunya, sí que han tingut continuïtat, però d’una altra manera. M’explico. La generació posterior del Josep Maria van néixer durant el franquisme però la gran majoria de la seva activitat, política, cultural o social, l’han dut a terme a les acaballes de la dictadura i sobretot en democràcia. Això ha fet que la seva activitat hagi estat diferent, però sí que hi ha “deixebles”. A mi m’agrada posar com exemple de continuador de la tasca de l’Ainaud el Catedràtic d’Història Contemporània Josep Maria Solé i Sabaté, ja que ha sabut combinar l’academicisme amb la pedagogia de la història mitjançant conferències i, sobretot, els mitjans de comunicació. Això ha fet que sigui, igual que en Josep Maria Ainaud, molt conegut per la societat catalana.

-En essència, llegint el vostre llibre, presentau un home bó. És així o la lectura és equivocada?

-Sí que era bo, evidentment tenia les seves coses, però era molt generós amb tot aquell que li demanava ajuda o consell. Et posaré un exemple. En els darrers anys de la seva vida es va quedar cec i quan marxaves de casa seva et deia que agafessis un llibre de la seva biblioteca. Un gest de total generositat però, a la vegada, de tristesa per la situació en què es trobava.

-Per què creu que la història de Catalunya i en molts de casos la contemporània i la referida als homes de cultura importa poc en els darrers temps?

-No crec que sigui així, crec que l’interès va per “modes”. Ara hem viscut una gran “bogeria” per la Guerra de Successió que ha permès als historiadors d’aquest període que poguessin profunditzar en el tema. Un fet similar, però possiblement a menys escala, també ha estat el de la Mancomunitat. I així podríem seguir amb d’altres moments com la Segona República o la Guerra Civil, per posar dos exemples que sempre tenen persones interessades.

-En els darrers temps vos publicat un nombre important de llibres en diferents editorials però amb moltes dificultats. Costa de crear un interès per la nostra història?

-Una vegada un editor em va dir que si publicava amb diferents editorials era perquè els editors no havien sabut “retenir-me”. Jo no ho crec, la veritat és que sóc un historiador amb “sort”, ja que sempre he publicat on he volgut i ho he fet per poder conèixer nova gent i maneres de treballar. No obstant el més important no és l’editorial sinó que es publiqui i, sobretot, donar-ho a conèixer al màxim nombre de persones perquè aquest coneixement no quedi només per a uns pocs. No és que costi crear interès sinó que vivim moments difícils per publicar, tot i que estic sorprès de la quantitat de llibres que es publiquen i que molts cops tenen una vida molt curta, i en moltes ocasions has de cercar finançament perquè l’obra tingui més possibilitats de ser editat.

-Posem un somni: algú li fa de mecenes perquè escrigui la biografia del català que vulgui. Qui seria l’escollit i per què?

-Ufff. Això és molt difícil!!! En el cas, que és la història contemporània, encara hi ha moltíssima gent que es mereix una biografia. La gent que va fer antifranquisme tenen molts aspectes interessants que van quedar esborrats o ocults per culpa de la situació. No obstant, també hi ha molts personatges des d’inicis de segle XX que han aportat molt a la nostra història. Un exemple, tot i que tenim magnífics treballs, es que encara ens resten grans biografies dels presidents de la Mancomunitat o de la Generalitat de Catalunya. Però això no es pot fer sinó hi ha una institució al darrera que pugui assumir aquest cost.

-Creu que hi ha hagut una ocultació de la història i el paper dels resistents antifranquistes catòlics? Que hi ha hagut una apropiació de l’antifranquisme?

-Crec que sí. Això és degut, en part, a l’arribada de la democràcia. Aquesta va permetre estudiar moltíssims aspectes de la “nostra” història que eren cabdals. Un dels temes prioritaris era la lluita antifranquista, però crec que es va concentrar excessivament des de la vessant d'”esquerres”, possiblement perquè el professorat havia viscut la mencionada lluita, i això va relegar la lluita des de la “dreta” catalana que en moltes vegades va haver de ser explicada pels propis protagonistes. Precisament aquest llibre m’ha ensenyat una gran quantitat d’entitats i de persones que no eren d’esquerres però que també eren vençuts de la Guerra Civil i que van dur a terme la seva particular lluita contra el règim.

Josep Lluís Martín Berbois a Prada de Conflent © Fotografia de Carles Domènec

Josep Lluís Martín Berbois a Prada de Conflent © Fotografia de Carles Domènec

-Si heu de convèncer algú de llegir aquest llibre, què li diríeu?

-Doncs que tota aquella gent que coneixia directament o indirectament al Josep Maria Ainaud es trobarà un personatge molt més interessant, i això és difícil, que el que veien o sentien als mitjans de comunicació. L’ Ainaud estava a tots els llocs i tenia un coneixement immens de la història de Catalunya, en part que l’havia viscut en primera persona.

-I ja per acabar, ara que el país s’aboca a un procés de resultats incerts, quin creu que ha de ser el paper de les humanitats i de la història en aquesta terra nostra?

-Les humanitats i, en especial, la història hauria de servir per ser conscients d’on estem i cap a on anem i no repetir errors del passat per tal de poder avançar cap a una societat més justa. En moltes ocasions la gent es queixa de les capacitats i actituds dels “nostres” polítics, però aquests, sense que els vulgui justificar, sorgeixen de la pròpia societat que en moltes ocasions també tenen actituds més que desitjables. És important que la cultura arribi a més gent, d’aquesta manera potser també tindrem una societat més igualitària.

SEBASTIÀ BENNASAR



Categories:Entrevista

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: