Les mil i una nits a la presó de Palma

© Fotografia de Carles Domènec

© Fotografia de Carles Domènec

El fotoperiodisme t’ofereix algun instant divertit. La situació succeeix al pati interior d’un bon restaurant de l’Eixample Barcelona. Maria de la Pau Janer presenta a la premsa ‘Quan siguis lliure’ (Columna / Destino). Són cinc anys d’espera dels lectors, després de ‘Cartes que sempre he esperat’ (2010). N’han passat deu de ‘Pasiones romanas’ (Premi Planeta 2005).

Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867), La gran odalisca, 1814. París, Musée du Louvre.

Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867), La gran odalisca, 1814. París, Musée du Louvre.

Els fotògrafs la retraten amb paciència, no ho fan en grup, ho fan per torns. De cop i volta, un fotògraf li demana que segui en un sofà i Maria de la Pau s’hi repenja. Em recorda una odalisca, la imatge que associem a ‘Les mil i una nit’, clàssic que precisament inspira ‘Quan siguis lliure’. La novel·la actualitza la història de Xahrazad, un homenatge a les paraules que ens salven.

El treball de camp de Janer ha inclòs xerrades amb dones de la presó de Palma però no ha perseguit el perfil de Maria Antònia Munar, ex presidenta del Consell de Mallorca. “Cada setmana, durant dos anys, visitava la presó de Palma, necessitava versemblança, vaig cercar dones que havien estat prostitutes, relacionades amb la droga, alguna amb el tràfic de persones, t’explicaven la seva vida i s’obriren, odies el que han fet però, sense justificar-ho, sents empatia”, explicà.

Janer contà que “fer d’aquella Xharazad mítica un personatge de carn i ossos era un risc, he reelaborat el mite i ara és una dona que pateix, vaig crear el seu univers”, i assegurà que “m’interessava molt el tema de la solidaritat entre les dones”.

© Fotografia de Carles Domènec

© Fotografia de Carles Domènec

Un periodista li demana sobre la imatge de la coberta, amb una dona que mira l’horitzó, ajaguda a vorera de mar. “Es pot convertir en una gran lectura d’estiu, és un llibre que marcarà una fita a la carrera literària de l’autora”, respon l’editor Emili Rosales. I surt a la conversa la política i els canvis a Balears. “M’ha sorprès gratament la capacitat de reacció dels mallorquins, la gent ja no volia aquest senyor que estava fent un genocidi cultural, estic convençuda que si hagués estat quatre anys més, la cultura catalana hauria acabat desapareixent de Mallorca, el futur govern no cometrà errors irreversibles com els d’aquest senyor”.

En acabar el dinar, Janer parteix amb celeritat direcció als estudis de TV3 on participarà en un debat. Em queda el dubte que no vull resoldre. No tinc clar si Janer s’ha repenjat al sofà perquè emula Xahrazad, però no li vull demanar tot i la confiança. Prefereixo imaginar-m’ho. Això sí, no he pogut evitar pitjar el botó de la meva Nikon.

Carles Domènec



Categories:Crònica

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: