Avui fa un any que en Josep Forment, l’editor d’Alrevés, ens va deixar. Ara que ha passat un any -ves per on, coincidències estranyes de la vida, avui que el poeta Salvador Iborra hauria fet anys- es poden començar a fer balanços de la seva obra, del que va suposar la seva figura com a editor en els darrers anys. Sobre la seva pèrdua no. No es poden fer balanços ni valoracions sobre les pèrdues, simplement recordar-les i intentar, cada dia que passa, ser dignes del seu exemple.

Avui, a la llibreria Negra i Criminal de la Barceloneta es farà un acte de record a la seva figura on tothom qui vulgui podrà passar-hi i recordar-lo, perquè la millor manera és fer-ho entre llibres. Per descomptat en Josep hi serà present, i hi serà des de la dedicatòria que hi ha a tots els llibres de Alrevés de l’últim any, petita i discreta, la mena de paratext que ningú no voldria posar. Però també hi serà des de les paraules dels llibres que ell va ajudar a fer millors.

Aquest any ha passat amb una velocitat de vertigen, massa com perquè poguem valorar tot el que ha passat al món del llibre, però evidentment l’hem trobat molt a faltar. Alrevés ha continuat la seva singladura i ho ha fet, des del meu punt de vista, amb un seguit de llibres encertadíssims, negres i no negres, però fidels a la seva línia (els autors espanyols i catalans i poques i molt encertades traduccions). I ha fitxat un gran editor, en Carlos Pujol, que amb la seva saviesa ha anat parant el cop i ha continuat ajudant a fer el que fan els editors, que els llibres siguin millors. La novel·la negra continua -incomprensiblement perquè tothom pensa que hi haurà un dia, esperem que molt llunyà, que el boom s’acabarà- incorporant nous lectors, nous talents i molt lentament pensant que el que fan els de casa és digne (una batalla complicada). Es multipliquen els festivals, l’espectacle, i algú deu pensar i aquests nois quan dimonis escriuen si estan tot el dia amunt i avall. Podria dir-se el mateix dels editors, i quan dimonis fan els llibres si sempre estan fent caixes per anar a fires amunt i avall? I mentrestant continuen els encerts, va germinant la llavor sembrada per en Josep, que ja havia donat alguns fruits esponerosos.

Avui el trobem a faltar i per això s’homenatjarà l’editor, però també el traductor, l’escriptor i sobretot l’amic, la bona persona. Això és el que més greu em sap, haver perdut una bona persona. No ens en sobra cap, ans al contrari. I en Josep Forment n’era. Per això arriba el moment de fer balanç (i robar el títol d’un llibre de Pedrolo ara que fa 25 anys de la seva mort). I el balanç és pèrdua i esperança.

SEBASTIÀ BENNASAR