LES ASSASSINETES ATAQUEN NOVAMENT

Poques vegades un llibre ha aixecat tanta expectació com l’antologia Elles també maten que va coordinar l’Anna Maria Villalonga i va publicar Llibres del delicte. Es tractava d’una antologia de relats breus negres escrits per dones i des de llavors ençà tres de les participants (la mateixa Anna Maria Villalonga, la Margarida Aritzeta i l’Esperança Camps) han publicat novel·les negres. Al llibre hi havia textos molt bons i dos relats extraordinaris, el de la mateixa Esperança Camps i el de la Núria Cadenes. Amb aquests precedents tot estava de cara perquè el passat dilluns la presentació de Noves dames del crim fos tot un èxit. La Setmana del Llibre en Català va ser l’escenari que va aplegar bona part de les noves assassinetes. En aquest cas al recull hi trobem texts d’ Isabel- Clara Simó, Rosa Ribas, Anna Moner, Isabel Frank, Elisenda Roca, Blanca Busquets, Roser Cabré-Verdiell, Montse Sanjuan, Sílvia Romero, Antònia Carré-Pons, Raquel Picolo, Gemma Pasqual-Escrivà  i la mateixa Anna Maria Villalonga.  Parlem amb la coordinadora del volum just després de la presentació:

 © Fotografia de Carles Domènec

© Fotografia de Carles Domènec

-En què es diferencia aquesta antologia de l’anterior?

Cada nou llibre, cada nova antologia, és diferent. Cada escriptor té un estil que es plasma en la seva obra i això converteix el resultat en únic. Si hem de dir alguna cosa, potser en aquest cas la diferència més significativa rau en el fet que algunes de les autores no havien conreat mai el gènere negre. No totes, però sí algunes. Per tant, han hagut de variar la seva manera habitual d’escriure i de plantejar-se el relat. En canvi, l’entusiasme i la il·lusió ha estat tan gran com amb Elles també maten. Totes, les que ja havien fet negre i les que no, han confessat obertament que han estat encantades de “matar”.

-De l’anterior recull, tres de les participants heu acabat fent novel·la. Signes una altra remesa semblant?

Home, per descomptat! Aquesta circumstància resulta realment increïble i seria magnífic que es repetís. Quan passa una cosa així és perquè hi ha quelcom que rutlla dins del projecte. Motivació, complicitat, fluïdesa, comprensió. No ho sé, però la veritat és que no m’he cansat de dir que tot el que va envoltar i envolta encara la primera antologia va ser absolutament màgic. Per tant, signo ara mateix, ara mateix. Si alguna de les autores s’anima, que es posi en contacte amb mi sense demora!!!

-Què creus que aporten les antologies de relats negres?

Com tu saps molt bé, l’origen del gènere negre es troba en el relat, no en la novel·la. Per tant, no ens hauria de resultar estrany que el relat negre, criminal, policíac, etc. continués existint, perquè és la “llavor mare”. Tanmateix, actualment la narrativa breu no té sortida de vendes. Les editorials, sobretot les grans, hi aposten poquíssim, en part perquè la gran massa de lectors no estan acostumats a llegir relats. Com a conseqüència, les antologies acaben assumint, per força, un paper reivindicatiu en relació amb la narrativa breu. Jo crec que darrerament n’estan apareixent en nombre considerable, tant en català com en castellà. Especialment de la mà d’editorials petites que encara creuen en la literatura, en la seva feina, en oferir al públic un producte no només comercial, sinó també ampli, de qualitat i diferent. Per tant, existeix aquesta aportació, que hauria de servir per engrescar els consumidors i crear lectors amb gust pel relat.
D’altra banda, les antologies també ofereixen possibilitats als autors. Als joves, per estrenar-se, als “no negres”, per provar-ho. A mi em sembla una meravella. La força que pot tenir un bon relat (molt difícil d’aconseguir) és inigualable.

-Tu mateixa t’has carregat l’etiqueta femicrime, per què aquestes antologies només de dones?

Aquestes antologies de dones són una iniciativa de l’editor, Marc Moreno, després de diverses trobades i taules rodones sobre el gènere on sempre es deia que, darrerament, hi havia poques dones que es dedicaven a la narrativa negra en català. Així que vam decidir demostrar que, si ens hi posàvem, segur que les trobaríem, les escriptores disposades a fer-ho. I així va ser amb Elles també maten, que va tenir un gran èxit. Ara, Noves dames del crim ha estat un segon projecte que ha sorgit a l’aixopluc del primer. I, en part, gràcies a la demanda dels lectors, que han estat encantats. Això ens fa sentir molt contents, com et pots imaginar.

Però tot plegat no té res a veure amb el femicrime ni amb la creença que el negre de dones és diferent, inferior o més senzill i quotidià que el que fan els homes. En aquestes etiquetes diferencials no hi crec perquè són muntatges comercials. Així ho vaig defensar al Congrés de Salamanca. Quan surtin les Actes publicades a primers de l’any que ve, tothom podrà llegir com em carrego el terme.

SEBASTIÀ BENNASAR



Categories:Entrevista

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: