EL BLAVERISME COM A EXPLICACIÓ DE LA PARADOXA

Ningú no dubta que avui per avui en Francesc Viadel (Algemessí, 1968) és un dels intel·lectuals de major prestigi del País Valencià, que és el mateix que dir un dels intel·lectuals de major prestigi de la llengua catalana, perquè la quantitat d’assagistes notables que ens arriben del Sud del País -nota, Tortosa, geogràficament, és centre Nord- de nom plural és digna de fer un estudi per esbrinar-ne les causes. Doncs bé, ja fa uns anys va escriure un llibre imprescindible reeditat i ampliat el 2009: No mos fareu catalans, una història inacabada del blaverisme. El volum el va editar les publicacions de la Universitat de València i la seva lectura encara ara és imprescindible per entendre bona part de la història contemporània-coetània en aquestes contrades.

Viadel analitza a la perfecció els moments més il·lustres de la història del secessionisme lingüístic i les seves causes profundes: d’una banda una defensa d’una determinada classe benestant agrícola en contra de la burgesia catalana i les idees imperialistes de Prat de la Riba; de l’altra la manca d’un projecte realment vertebrador del conjunt del territori; els jocs universalistes del blasquisme (de Blasco Ibáñez); la brutal repressió de la Guerra Civil i postguerra; la campanya terrible en contra de Joan Fuster; l’apropiació del blaverisme pel món faller; l’aliança amb l’extrema dreta -que al País Valencià es presenta impunement a les eleccions-; l’absorció dels seus discursos per part del PP… i va traçant un panorama molt interessant del que ha estat i encara és el blaverisme com a element sociològic de primer ordre.

Viadel dedica sucosos i divertits (si no fos per lamentables) episodis a veure les barbaritats de la teoria de la secessió lingüística, començant per la teoria del mossàrab -que inspirarà, per exemple, la fantàstica novel·la de Juli Alandes Crònica negra– o d’altres desbarats molt considerables. I repassa també la cara més dura del moviment: la violència, les bombes, les agressions i el lligam amb el feixisme irredempt.

Tot això conforma un llibre molt ben documentat, de lectura imprescindible per entendre com s’ha confegit el panorama d’aquests indrets del País al llarg dels darrers quaranta anys i que no deixa de fer una ullada, per petita que sigui, a les formes de blaverisme (o d’anticatalanisme) a les Illes i a la Franja de Ponent. Una lectura clau per entendre’ns millor.

SEBASTIÀ BENNASAR

No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme.

Francesc Viadel

Publicacions Universitat de València

València, 2009.

455 pàgines.