En un país absolutament mancat de grans biografies sobre els nostres escriptors -Pla i Rodoreda són només dues excepcions que confirmen la regla- i d’estudis més o menys profunds sobre molts altres autors (sobretot vius), en canvi sobten alguns interessantíssims exercicis sobre la literatura del jo que ens donen moltes pistes interessants sobre aquests escriptors: dietaris, autobiografies, epistolaris, memòries són gèneres que, en major o menor mesura, s’han anat conrant i han assolit quotes altíssimes de qualitat -per exemple les memòries de Sagarra o la correspondència en múltiples volums de Joan Fuster-. Doncs bé, ara l’editorial El Gall ens proposa la recuperació d’unes altres memòries de gran qualitat literària, les del poeta i savi mallorquí Guillem Colom i Ferrà (1890-1979), aplegades sota el títol de Entre el caliu i la cendra i que abasten un total de 80 anys de la vida d’aquest solleric lletraferit que formà part de l’anomenada Escola Mallorquina.

Les memòries de Colom permeten veure la transició i transformació de Mallorca en el moment més decisiu de la seva història -la pervivència del sistema caciquil, l’arribada de la República, la Guerra Civil i la duríssima postguerra i la transformació provocada pel turisme- explicades per un home amb una sensibilitat literària de primer ordre i amb un domini excel·lent del ritme i del lèxic que sovint calla massa coses. La seva lectura és un plaer immens per la forma, per la riquesa en la manera de narrar que té el poeta (que a més a més va ser dramaturg i excel·lent traductor).

Colom s’esplaia molt sobre els orígens familiars i sobre la vida en la seva infantesa i ho fa amb aquell gust que ens entronca amb la necessitat de conèixer moltes coses sobre la nostra Mallorca ja quasi desapareguda i servada només en les memòries orals -potser perquè el record en el moment de senectut de l’escriptura ja comporta precisament aquesta evocació del paradís perdut-, però al meu entendre és molt més interessant la segona part dels texts, quan Colom comença a esdevenir l’intel·lectual que serà. Aquesta és la part sucosa del llibre que, tal i com apunta Miquel Ferrà i Martorell en el breu pròleg introductori, potser es mereixeria una segona part en què aprofundís en determinats aspectes però que, malauradament, el poeta mai no va escriure.

Les memòries de Colom són, amb tot, les memòries d’un home prudent, moderat, que ha fet de la paraula un objecte preciós més que una eina de denúncia. I és que els silencis de la llarga postguerra són eloqüents. És un home que queda estèticament dins de l’Escola Mallorquina, que no evoluciona més enllà, que busca i recerca aquest ideal que mai més no tornarà. Però precisament aquest silenci, aquest amagar una realitat tan dolorosa, és prou eloqüent, quasi tant com tot el que escriu i que ara, en una tasca del tot honorable, ha recuperat El Gall, que fa justícia amb un home injustament oblidat i que escrivia meravellosament bé.

SEBASTIÀ BENNASAR

 

Entre el caliu i la cendra (Memòries, 1890-1970)

Guillem Colom

El Gall Editor

Pollença, setembre 2015

478 pàgines