Diu d’ell mateix que és un invertebrat, que és immortal que va néixer en temps de Petroni i que viu a una terra inexistent. Antoni Serra, un dels creadors més originals de la literatura catalana, fa avui vuitanta anys. Serra arriba a l’aniversari amb tot de propostes literàries aparegudes el darrer any per bé que algunes siguin reedicions de llibres anteriors. Assegura que s’ha jubilat i que ja no vol publicar més ni tampoc sortir de l’illa -potser en part per la injusta llei que des d’aquest any penalitza els guanys dels escriptors pensionistes-, però el cas és que ha trencat la seva promesa en dues ocasions: la publicació de les narracions breus Viatge, que obre la col·lecció de narrativa d’Adia Edicions i la seva presència a Tiana, en el marc del Tiana Negra per participar en l’homenatge al col·lectiu Ofèlia Dracs, del qual va formar part.

El llibre de narracions de Serra aplega cinc textos d’una gran càrrega literària que poden servir perfectament per adonar-se de les preocupacions d’aquest narrador de llarg recorregut que sempre ha associat l’escriptura de relats breus a provatures i recerques de solucions per a les seves obres novel·lístiques, sense per això renunciar a conrear-los amb tota la plenitud. Aquests cinc relats inèdits se sumen així a la dotzena de peces que conformen Darrer llibre d’impertinències, publicat per Documenta Balear també el 2015 i on es recullen onze relats i una novel·la breu. Així doncs, Adia i Documenta són les dues últimes editorials que han publicat texts nous de Serra després de 6 anys de silenci editorial absolut i de 16 del darrer aplec de relats, els publicats per Moll a Narracions de vida i mort del 1999.

Serra va començar a publicar els seus dietaris amb Lleonard Muntaner a partir de l’any 2002 -el mateix any que va publicar les seves sucoses memòries periodístiques amb Moll- i va allargar-ne la publicació fins al 2009. El dietari abasta des dels anys setanta fins al 1984 i en queden molts volums inèdits, però les desavinences amb l’editor fan que de moment el projecte estigui aturat. El 2008 va publicar la seva darrera novel·la, El professor de Literatura, amb el Gall Editor.

Però si bé és cert que aquest 2015 ha suposat el retorn narratiu d’un autor amb 45 títols publicats, Serra també està d’enhorabona perquè el 2015 s’ha engegat un projecte de recuperació de les seves obres de gènere negre: 5 detectivesques amb el personatge de Celso Mosqueiro com a eix gravitacional, i una d’espies, la inoblidable L’avinguda de la fosca, que té com a referent real la mort de l’espia anglès Thomas Harris a Mallorca el 1964 (hi ha una segona part d’aquesta novel·la amagada als calaixos de Serra que diu que ell no vol publicar en vida). Així doncs, l’editorial mallorquina Ifeelbook va reeditar L’arqueòloga va somriure abans de morir, que l’autor considera com una novel·la de les més fluixes de la seva producció negra (és la segona de la sèrie Mosqueiro) i ara està a punt de treure Espurnes de sang, precisament la que més agrada a l’autor de les cinc publicades. En el pròleg de Nadal Suau a L’arqueòloga… una dada d’aquestes que fan pensar: de la novel·la se’n van vendre més de seixanta mil exemplars, en una època en què La Magrana, a la seva col·lecció La Negra feia primeres edicions de deu mil exemplars d’alguns dels seus títols.

Això explica a la perfecció que Serra passàs a ser un autor molt conegut al Principat, ja que el 1995 va ser escriptor del mes de la Institució de les Lletres Catalanes. Ara, aquest home que avui fa vuitanta anys, torna a estar ben present a les prestatgeries gràcies a les seves noves narracions i a les reedicions preparades dels seus llibres. Veurem si retroba els lectors que es mereix. Mentrestant, per molts anys i gràcies als seus editors per la valentia de publicar o recuperar un autor que forma part d’aquests imprescindibles de la nostra literatura.

SEBASTIÀ BENNASAR