LES URPES FELINES DE MIA COUTO

Que la literatura en llengua portuguesa és una de les més interessants i innovadores del món és quelcom fora de tot dubte. I qué és una de les més ocultes a casa nostra, també. Als autors nascuts a Portugal -o retornats de les colònies però que han desenvolupat tota la seva trajectòria a Portugal se li han de sumar les veus de la lusofonia, que aporten, a la literatura contemporània, autors tan extraordinaris com el capverdià Germano Almeida, els angolans Luandino Vieira, Ondjaki, Pepetela o l’imprescindible José Eduardo Agualusa o els moçambicans Pualina Chiziana o Mia Couto.

Precisament, de Mia Couto (Moçambic, 1955) s’acaba de traduir al català -impecablement bé, com sempre, per Pere Comellas- La confessió de la lleona. L’edició és de Periscopi, una de les editorials integrades dins del grup Llegir en Català, que en poc temps ha incorporat a la nostra llengua dos autors fonamentals de llengua portuguesa: l’esmentat Mia Couto i el Gonçalo M.Tavares. Fins ara, la recepció d’aquesta literatura -el cas brasiler és diferent, amb més editorials interessades- havia estat cosa de pràcticament dues empreses independents: El Gall, de Pollença; i Quaderns Crema. Llavors hi ha l’interès de 62 per l’obra de José Saramago (interès vinculat directament a la concessió del premi Nobel a l’autor) i un intent de Proa de traduir Antonio Lobo Antunes (amb una obra també a can 62), però ràpidament va dimitir de les seves intencions, mentre que en castellà l’obra de Lobo Antunes sí que està excel·lentment representada i traduïda. Per tant, benvinguda aquesta nova plataforma per als autors lusòfons si és que l’editorial decideix continuar apostant per ells.

En aquesta literatura lusòfona contemporània hi ha temes que es tracten des de múltiples punts de vista però que afecten directament als traumes ocasionats per una colonització feta malament i amb pocs recursos, i una descolonització que va ser més un abandonament que una altra cosa després d’una llarga guerra colonial, especialment dura a Guinea Bissau i també a Angola. Per tant, la guerra, el retorn i l’abandonament són tres eixos centrals d’aquesta narrativa contemporània, potser perquè les ferides són extraordinàriament recents, amb prou feines fa 40 anys de la fi de la guerra colonial. El quart element de pes en aquesta literatura és el substrat africà i la convivència amb les identitats imposades per aquests cinc segles de contacte.

Una bona part de tot això ho podem trobar a La confessió de la lleona, obra publicada per Couto el 2012 i que ara ens ofereix Periscopi en la versió de Comellas. La història és aparentment senzilla, i ho ha de ser, perquè només una història senzilla permet la construcció d’un artefacte narratiu de tanta grandesa literària com és aquesta novel·la. En un poble aïllat, Kulumani, els lleons han començat a matar dones de forma indiscriminada i les creences tradicionals comencen a estat alterades per aquest fet. L’administració decideix enviar fins al lloc l’Arcàngel Baler, un gran caçador, que hi arriba acompanyat per un escriptor i per un passat de seducció amb una noia local: la Mariamar. A partir d’aquí, la història és l’explicació d’aquesta singular partida de caça.

El lector coneix aquesta història a base de dos tipus de fragments literaris: d’una banda la narració que ens fa la noia, la Mariamar, i de l’altra els fragments del dietari del caçador. Així, a poc a poc, aquesta història fragmentària es va trenant per acabar conformant una novel·la que és la història de l’opressió de la dona en la societat rural moçambicana i on les històries orals, les tradicions i fins i tot l’escriptura proverbial es mesclen amb la presència colonial, l’assimilació i els estralls de la guerra posterior, per no parlar de la dificultat de convivència entre diferents tipus de religions.

Amb un ús preciós del llenguatge, amb la incorporació de paraules en maconde i la seva explicació quan és impossible captar-ne l’essència en la traducció, i amb una prosa que busca la plasticitat i la bellesa per fer-nos conviure amb l’horror del seu contingut, Mia Couto ha creat una novel·la preciosa que busseja en l’ànima del poble moçambicà per fer-ne emergir les veus més febles, les de les dones, que només tenen una opció de rebel·lar-se contra el destí: esdevenir lleones. En definitiva, un llibre màgic de lectura imprescindible d’un dels grans autors vius de la llengua portuguesa que ara podem llegir en català i que esperem que confirmi la tendència de l’editorial per continuar apostant per aquest filó literari.

SEBASTIÀ BENNASAR.

La confessió de la lleona

Mia Couto

Traducció de Pere Comellas

Periscopi

Barcelona, 2016,

215 pàgines



Categories:Llibres

Etiquetes: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: