JOSEP PUIGBO, PERIODISME SAVI

La presentació del segon volum d’entrevistes del programa homònim dijous passat a Barcelona es converteix en una reflexió sobre el periodisme contemporani d’alta volada amb la complicitat de la Núria Solé.

Tot sovint em demano on són els estudiants de periodisme quan assisteixo a actes culturals i no en veig cap. I encara m’ho demano mes quan qui protagonitza l’acte és un dels periodistes televisius més interessants del país, Josep Puigbó, i qui l’acompanya un dels rostres més presents a casa nostra des de fa uns anys: la Núria Solé. I això és el que va passar el passat dijous dia 13 a Barcelona: una fantàstica lliçó de periodisme en directe a la Casa del Llibre de la Rambla Catalunya entre trons de tempesta per presentar el segon volum de Savis, el llibre on Puigbó aplega algunes de les entrevistes del programa homònim i que publica Meteora.

14721614_562159737314863_4073018415409856524_n

No ens enganyem, Savis no és en cap cas un programa de màxima audiència de la nostra televisió, que tant sovint ha bandejat la cultura d’una banda i les entrevistes en profunditat de l’altra, en allò que s’anomena prime time. Però és un programa modèlic, ben fet, rigorós, amb voluntat de servei. Un programa de televisió pública que ara es complementa amb dos llibres imprescindibles. En aquest segon volum podem trobar les entrevistes amb Mercè Boada, Dolors Bramon, Eugeni Bregolat, Josep Maria Bricall, Anna Cabré, Victòria Camps, Francesc Garriga, Jordi Nadal, Salvador Pàniker, Antoni Pitxot, Arnau Puig, Jordi Savall i Marina Subirats.

L’editor Jordi Fernando va ser l’encarregat d’obrir el foc amb els agraïments habituals i va destacar que “parlem de forma mítica de les entrevistes de la Roig o de l’Espinàs i a la llarga Savis serà això, un banc de dades intel·lectual de primer ordre”. També va assegurar que “totes les societats que han aportat alguna cosa han escoltat els seus avis i ara a més a més els podran llegir, que és una manera d’escoltar aquestes tretze personalitats”.

Per la seva banda, la periodista Núria Solé va exercir com a padrina de l’acte i del llibre va assegurar que aquest programa i aquesta mena d’entrevistes “són un premi per a l’entrevistador i un regal per a l’espectador, són de les que amplien el punt de vista i la mirada, que és la feina del periodista i tots els entrevistats són persones molt humils que encara es fan preguntes”. Solé no es va estar de criticar la pròpia TV3, “estic molt d’acord en què és molt criticable en molts aspectes i sobretot pel tractament de la cultura” i va alertar de la manca de temps per pensar i per reflexionar, precisament dues de les característiques del programa que presenta Josep Puigbó, que va començar agraint la seva presència als assistents que havien desafiat la pluja.

Puigbó va definir els seus savis com a persones que tenen un fort compromís amb ells mateixos, amb les persones que s’estimen i amb les societats on viuen, i explicà que “aquest compromís per millorar la societat és el valor afegit de tots els seus entrevistats”. També va remarcar -com ja havia fet abans Solé- que el llibre va una passa més enllà perquè inclou els comentaris a les entrevistes i uns determinats estats d’ànim “impossibles de captar en la televisió. Hi ha les meves sensacions sobre les entrevistes i va afirmar que “avui en dia el gènere de l’entrevista s’ha convertit en un exercici pretesament periodístic on compta més l’espectacle que la paraula i massa vegades l’entrevistador s’erigeix com a protagonista i no toca, jo el que pretenc és descobrir la veritat de cada entrevistat i tenir un respecte per l’audiència perquè quan realment aprenem és quan escoltem activament i no parlant categòricament”.

El moment àlgid de la nit va ser quan Puigbó va definir cada un dels seus entrevistats i quan va fer-los una pregunta en directe als tres que eren allà i el segon moment quan la Núria Solé, ràpida de reflexos, va posar en Puigbó en un paper que no li agrada tant, el d’entrevistat. Tots se’n van sortir amb nota, potser perquè com diu l’eufemisme els veritables savis “ens porten una mica d’avantatge”, un avantatge que es pot escurçar llegint-los.

SEBASTIÀ BENNASAR

 



Categories:Crònica

Etiquetes: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: