Fred Vargas  (1957) és una de les autores més interessants de l’actual novel·la negra europea. La seva sèrie dedicada al comissari Adamsberg ens mostra un singular grup humà encarregat d’homicidis on el passat sempre hi juga un paper destacat -molt possiblement per la passió per la història i per l’arqueologia de l’autora, que és arqueòloga-. Aquests personatges singulars -el propi comissari Adamsberg, el comandant Danglard, la tinent Retancourt, el tinent Veyrenc i tota la resta de l’equip- són el principal encert d’una autora que ven milions d’exemplars dels seus títols.

En aquesta ocasió ens arriba Temps de gel. publicada per Amsterdam el 2015 i que constitueix la darrera de les vuit publicades per l’autora i la cinquena que Amsterdam edita en català, on podem trobar, en ordre de traducció: La tercera verge (cinquena de la sèrie); Un lloc incert (sisena); L’home dels cercles blaus (primera); L’exèrcit furiós (setena) i aquesta. Cal recordar que a més a més de la sèrie dedicada a Adamsberg, Fred Vargas té tres novel·les de la sèrie dels tres evangelistes (que es pot llegir en castellà publicada per Siruela) així com altres novel·les policíaques i un seguit d’assajos que no s’han traduït ni al català ni al castellà.

Temps de gel no és, ni de bon tros, la millor novel·la de la Fred Vargas, cal dir-ho. El final és precipitat i hi ha algun moment de la trama en què es veuen algunes trampes. però la solidesa dels personatges, el joc amb els nostres tabús més ocults i l’ofici de la narradora fan que aquesta obra escrita a major glòria de la Revolució Francesa i de la figura de Robespierre, s’aguanti força bé. És a dir, no és la millor Vargas però és una molt bona novel·la.

En aquesta ocasió la trama comença quan uns aparents suïcidis podrien no ser-ho, i tot convergirà en una doble trama o un doble focus d’interès: d’una banda què va passar amb un grup de francesos en un viatge a una illa remota del nord d’Islàndia i de l’altra a una singular associació que es dedica a recrear els discursos de Robespierre durant la Revolució Francesa. I és aquí on rau la part més interessant: l’enorme erudició de la Vargas sobre multiplicitat de temes escampats al llarg de les ses obres, convergeix ara en una allau d’informació sobre Robespierre i sobre aquest període vital de la història francesa que converteixen el llibre en interessantíssim molt més enllà de la trama negra. I a això hi ajuda, és clar, el treball impecable en la traducció, de l’Anna Torcal i el Salvador Company que fan que l’exhibició de registres i situacions en l’original francès quedi excel·lentment resolta en la seva versió catalana.

Sigui com sigui, un llibre altament recomanable malgrat no ser el millor de l’autora.

SEBASTIÀ BENNASAR.

Temps de gel

Fred Vargas.

Amsterdam

Barcelona, 2015

Traducció d’Anna Torcal i Salvador Company