‘El tall de les tisores’, la conversa després de l’ocàs

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tota la narració de ‘El tall de les tisores’ (El Gall Editor) sembla donar resposta a la primera frase del llibre, contundent i misteriosa: “Mare, per què no et mores d’una vegada per sempre?”.

Víctor Gayà (Palma, 1952) retrata la mare del narrador amb capítols curts, plens de confessions i petites sorpreses. El recorregut biogràfic ens descobreix una dona rebel i singular. “Mai no has consentit que el peu d’home t’arribi més amunt que les soles de les teves sabates”, diu el narrador a la seva mare, una dona forta i marcada per un passat familiar convuls. El text tracta qüestions com la bastardia, la tragèdia que no s’ha de confondre amb el drama, la mort, la pèrdua física i de la joventut, l’educació republicana, la incertesa de viure, Palma i Mallorca, l’ambient de tradició marinera i portuària, l’emancipació de la dona i la força que s’ha de menester per dur-la a terme. La literatura, la poesia i la necessitat d’escriure en són temes cabdals. I la dignitat, l’eutanàsia, la por i l’alliberament que produeix verbalitzar els pensaments que ens turmenten i els secrets, que no ho són tant, entre una mare i un fill, abans i després de l’ocàs. I el record punyent i indeleble.

 El narrador, que sembla tenir l’edat de l’autor, parla amb la seva mare, asseguda a la seva butaca. Ell la visita cada dos dies, en percep la seva fi, la decrepitud que avança. Aquesta manca d’horitzó dóna pas a un diàleg sincer: “Des de la perspectiva masculina, al pare se l’ha de matar, però a la mare se l’ha de deixar morir (al seu antull). I així estem, un vora l’altre, esperant”.

 ‘El tall de les tisores’ té una curiosa propietat: a mida que el text esdevé abrupte i sense concessions, amb una sinceritat per part de fill i mare a voltes directíssima, més tendre és el resultat per al lector, que hi descobreix veritat i imperfecció. No és això la vida? una successió de malentesos i camins mal traçats. L’estil és meticulós i entenedor. En destaquem una frase, representativa d’aquest esforç lingüístic que Gayà obsequia els lectors: “I si es tracta de respondre, tant és que sigui míser o misser, Déu o deure, pare o parell”.

 ‘El tall de les tisores’ és una obra ambiciosa,un llibre laic que traspua religiositat, fa el balanç d’una vida que ho és també d’un temps, és una crítica a les absències del passat, un projecte literari, una demostració de la influències de les circumstàncies socials i històries en el terreny íntim i personal. I és així que sabem que l’anunci de la mort de Luther King té relació amb s aspectes familiars dels protagonistes.

En una sessió fotogràfica a Víctor Gayà pels carrers de Palma, vaig poder percebre a la seva conversa la importància del silencis. Així mateix els retrobem al text: entre els capítols hi sorgeixen pauses que ressonen, uns buits que són tan important com les paraules, un ritme que ens obliga a prendre aire i reflexionar sobre la informació que acabem de llegir, intentant endevinar què vindrà. En aquest joc de l’anticipació, el lector sempre s’equivocarà. I és aquesta , precisament, una de les satisfaccions del ‘El tall de les tisores’, un cop ens han dit que la vida és sempre imperfecta.

Carles Domènec



Categories:Crònica

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: