Una comissió europea va aprovar, en el marc del programa LIFE, un fons de dos milions d’euros per introduir un ós mascle, procedent d’Eslovènia, als Pirineus catalans. L’any 2004, una caçadors mataren la darrera femella d’ós, nadiua dels Pirineus, i d’aquí l’estudi de la reintroducció de l’espècie. Fa uns mesos, ramaders i pagesos francesos van reclamar al Tribunal de Justícia europeu perquè diuen que l’animal s’ha convertit en un perill per als seus bestiars. No sabem si l’ós salvatge ha matat dues o mil ovelles però l’advocat, segons la premsa francesa que recull la notícia, té poques possibilitats d’èxit perquè una decisió administrativa europea, com un finançament, no es controlada per la justícia europea.

En concret, el jurista va sol·licitar al Tribunal, amb seu a Luxemburg, les següents qüestions.

1.- Declarar errònia la comissió que permet la repoblació de l’ós perquè sabia que “Catalunya no podia aplicar el procediment correctament”. La resposta del tribunal fou que aquesta declaració no pertocava fer-la a l’advocat

2.- Anular el projecte presentat per les autoritats catalanes. El Tribunal contestà que, en aquest cas, cal adreçar-se a la justícia espanyola, no a la justícia europea.

3.- Exigir compensacions econòmiques però la resposta fou indicar que els ramaders no identificaven de forma coherent i comprensible els elements constitutius dels prejudicis al·legats.

Per tant, ens trobem amb uns fons europeus per repoblar l’ós als Pirineus que posen en perill els ramats d’ovelles i bovins francesos. Els pagesos reclamen el cas al Tribunal europeu però la competència és de la justícia espanyola. Tenim un cas digne d’incitar a les metàfores més complexes i curioses en l’àmbit de la llei i la política, amb Catalunya, Espanya i França reunides al voltant del Pirineus.

Per ajudar el lector a trobar bones metàfores, i complicar les interpretacions ben o mal intencionades, afegirem a la notícia el recordatori de l’argument de la novel·la ‘Bear’ de Marian Engel (Toronto, 1933), publicada l’any 1976. Impedimenta la va traduir al castellà (Oso), traduïda per Magdalena Palmer, i ja va per la tercera edició. El llibre recrea la relació íntima i eròtica d’una bibliotecària amb un ós, en una mansió victoriana d’una illa canadenca i solitària. És cert, la trama és difícil de lligar amb la qüestió judicial. Sap algú una cosa menys eròtica que la burocràcia de la Unió Europea? Visca la imaginació.

Carles Domènec.