Ifeelbook és una petita editorial mallorquina que en els darrers temps ha aconseguit començar a singularitzar un dels seus productes: l’aposta per la novel·la negra en català. De moment ho ha fet sobretot amb l’obra d’Antoni Serra, del qual han publicat fins al moment L’arqueòloga va somriure abans de morir, Espurnes de sang i RIP, senyor Mosqueiro. Encara queden dues novel·les més per tancar la sèrie dedicada al singular detectiu portuguès que viu en un llaüt a Palma i que va suposar un dels principals èxits populars de Serra.

A la recuperació del personatge de Mosqueiro se li ha d’afegir Sota el signe de sagitari, de Jaume Fuster, obra protagonitzada per Lluís Arquer, el cosí català del mític Lew Archer de Ross Mc Donald. I també la reedició d’Antípodes, de na Maria Antònia Oliver, la segona que protagonitza la seva detectiu Lònia Guiu, que en aquest s’acompanya d’un excel·lent article introductori de Begoña Méndez Seguí, un bon estudi que complementa el que féu Nadal Suau per al primer Mosqueiro i que hem trobat a faltar en el llibre de Fuster.

Molt possiblement estam parlant dels tres escriptors de novel·la negra en català més importants dels anys vuitanta i noranta del país, tot i que Jaume Fuster és un dels pioners del gènere, amb la publicació el 1972 de De mica en mica s’omple la pica, precisament dos anys abans que en Manolo Vázquez Montalbán publiqués Tatuaje. A aquest trio d’autors hi hauríem de sumar en Ferran Torrent i n’Andreu Martin i tendríem el repoquer d’asos de l’edat d’or de la novel·la negra en la nostra llengua.

La recuperació dels tres llibres de Serra i del de Fuster i Oliver demostra que són llibres que han envellit molt bé, que la crítica social palesa en les tres continua sent vigent avui en dia i que a la vegada els tres llibres són magnífics documents històrics per entendre la nostra societat contemporània entre finals dels vuitanta i principis dels noranta, uns anys convulsos que comportaran la caiguda del mur de Berlín, la dissolució de la URSS i l’entrada en el que alguns historiadors anomenaren la fi de la història. En el cas de l’Estat espanyol és la superació de la primera fase de la transició, l’entrada a l’OTAN i a la Unió Europea i la consolidació absoluta del desencís envers el rumb de la nova política i la cultura “del pelotazo”. De tot això parlen els tres llibres amb l’excusa de resoldre una investigació criminal. I està molt bé que els lectors els tornin a tenir a l’abast.