Això era i no era…

expo_gymanisium02_w

Exposició ‘C’era una volta’ a l’Archiginnasio de Bolonya. Fotografia de Carles Domènec.

La Fira de Bolonya, dedicada al llibre infantil i juvenil, que va tenir lloc fa unes setmanes, és un esdeveniment per al públic professional, tot i que la cultura catalana, com a convidada d’honor d’enguany, va tenir el privilegi de protagonitzar una exposició al centre de la ciutat, per a tots els ciutadans, en general. La seu de la mostra (comissariada per la llibretera Pilar Jarrín) fou el pati de l’Archiginnasio, un dels palaus més importants de Bolonya i ubicació de la Biblioteca Comunal.

A l’entrada de l’exposició, amb dibuixos d’alguns dels il·lustradors sèniors més importants del país, s’hi podia veure el títol, ‘Vet aquí una vegada’ i la traducció italiana ‘C’era una volta’. I fou, precisament, aquest lema, un dels temes més interessants de la conferència que els escriptors Gabriel Janer Manila i Ponç Pons impartiren al recinte de la fira. A Mallorca, els infants saben que les rondalles comencen amb la frase ‘Això era i no era’, que és més engrescadora que ‘Vet aquí una vegada’, en el sentit d’endinsar-nos millor en la il·lusió del conte. Janer Manila ho argumentà amb mestria i senzillesa: “amb això era i no era, li deim al lector que entrarem a un espai màgic, la història que seguirà pot ser certa o no ser-ho, al relat oral qui comanda és el receptor, hi ha una relació amb el llenguatge poètic, i s’usa l’imperfet”.

pons_manila01_w

Gabriel Janer Manila i Ponç Pons, a la fira de Bolonya. Fotografia de Carles Domènec

I és que entre ‘Això era i no era’ i ‘Conte contat, conte acabat’, la persona que escolta una rondalla sap que es troba submergit al món de la imaginació. “S’entra a la ficció a través de l’oralitat, narrar històries és fonamental per a la maduració humana, contar vol dir humanitzar”, digué l’autor mallorquí, qui destacà que “els contes que coneixem permeten connectar amb nins d’altres èpoques, que s’han commogut amb les mateixes històries”. La paraula esdevé joguina, font de coneixement però també de satisfacció, el llenguatge poètic és artifici. “Amb el joc, el nin aprèn a entrar als mons literaris”, indicà Janer Manila.

I és en aquesta línia, que Ponç Pons recordà un proverbi jueu: “Déu va crear l’ésser humà per fer-li contar històries”. En la seva defensa apassionada de la literatura infantil i juvenil, el menorquí va fer “un elogi del llenguatge com a instrument per a la descoberta del coneixement”, i destacà que “el problema de la literatura infantil és que oblidam un concepte clau que és el plaer”. A la xerrada, sorgí el tema de l’empobriment del llenguatge, exemplificat en una anècdota de Pons exercint de professor: “un alumne me demanà una vegada si la paraula ‘ara’ duia accent damunt la lletra ‘e’”. Difícil de respondre sense decepció per a un docent que és també autor, delicat amb les paraules i esforçat en fer-se entendre. Per ventura, tot i que n’és poc probable, l’alumne no havia sortit encara del relat màgic d’una rondalla, i no es referia al mot ‘ara’ sinó al ‘era’ que encapçala les rondalles i que expressa d’una manera sintètica la pulsió narrativa de crear mons amb paraules i el gaudi d’escoltar-los.

Carles Domènec



Categories:Crònica

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: