LA NOVEL·LA NEGRA AFRICANA I LES LLENGÜES COLONIALS

La major part de les publicacions de gènere que es fan al continent es publiquen en francès, anglès o portuguès

La novel·la negra africana continua essent una gran desconeguda per al gran públic, però a la vegada és un dels principals vivers que pot aportar renovació i aire fresc a aquest gènere literari. Com a mínim així ho assegura la professora de la Universitat Complutense de Madrid, Barbara Fraticelli, que en el passat congrés de novel·la i cinema negre de Salamanca va presentar la ponència titulada “La novela negra en África, crónicas en la ciudad hostil”, en la qual va repassar algunes de les principals tendències del moment.

La ciutat de Nairobi, una de les grans urbs que expliquen les novel·les negres africanes

En aquest sentit va destacar que “en els darrers anys els autors africans poden publicar en editorials africanes, però ho fan gairebé sempre en les llengües colonials, francès, anglès i portuguès. Gairebé no hi ha oportunitat per a la producció en llengües africanes. Tot i això, serà la següent passa, ara ja hem aconseguit que no hagin de publicar en editorials europees o americanes per donar-se a conèixer”, explica Fraticelli.

En aquest sentit destacà la feina que està fent l’editorial Cassava Republic,  nigeriana, que està centrada en publicar prosa africana contemporània. “I una de les coses que hem detectat és que aquesta literatura se centra en les megalopolis africanes, a les ciutats cutres i sexys a la vegada” i també la feina que està fent Kwela, a Sudàfrica. Pel que fa a la literatura feta en anglès des de l’Àfrica, va destacar molt especialment el cas de la Hawa Jande Golakai, nigeriana que ambienta la seva exitosa The Lazzarus Effect a Ciutat del Cap, a Sudàfrica, el 1994, amb una periodista com a protagonista i una trama de desaparició de nens de rerefons. També va destacar el llibre Nairobi Heat del kenià Mukoma Wa Ngugi.

Lucilio Manjate (Moçambic)

L’aportació en llengua portuguesa és molt menor encara, possiblement pel fet que a Portugal la novel·la negra encara té poc prestigi i és lògic que a les seves antigues colònies es tendeixin a repetir paràmetres culturals. Les excepcions podrien ser la novel·la Rabhia,  del moçambicà Lucilio Manjate, que acaba de guanyar el premi Prémio Literário Eduardo Costley-White i algunes novel·les paròdiques de l’escriptor angolà Pepetela, un dels grans noms de la literatura lusòfona. I si bé el primer mostra el Maputo contemporani, el segon fa el mateix amb la Luanda del segle XXI.

Pel que fa als francòfons, la professora va destacar la figura de Janis Otsiemi, del Gabon, autor de sis exitoses novel·les negres entre les quals destaca African Tabloid, que fa una aclucada d’ull a James Ellroy i ha tingut un gran èxit en el món francòfon i Alain Mabanckou, del Congo, amb la paròdia African Pyscho. Sigui som sigui, la novel·la negra africana va obrint-se pas a marxes forçades. Ara només cal esperar el moment en què els africans escriguin i publiquin amb èxit en les seves llengües pròpies.

 



Categories:Altres Literatures

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: