Per què Lleida ha de consolidar El Segre de Negre

L’èxit de les dues primeres edicions i la potencialitat que té hauria de convertir-lo en el segon festival referencial de Catalunya sobre novel·la negra

El passat divendres i dissabte es va celebrar a Lleida la segona edició de El Segre de Negre, festival dedicat a la novel·la negra. En aquestes dues primeres edicions el festival  ha aconseguit fer el més important: posicionar la capital de Ponent en el mapa cultural d’aquesta mena d’esdeveniments i fer-ho apostant per la qualitat. El festival ha comptat amb la complicitat de la immensa majoria d’escriptors de les contrades lleidatanes en aquestes dues edicions i també de la resta del territori i ara es troba en el moment dolç per consolidar-se i convertir-se en un festival de referència. Tot és una qüestió de voluntat.

Per què i com? Doncs en primer lloc perquè El Segre de Negre és el primer i únic festival dedicat al Gènere Negre que es fa en una capital no barcelonina i això singularitza Lleida respecte de Tarragona i de Girona. La multiplicitat de festivals que han proliferat a casa nostra després del BCNegra (que sembla que és de tota la vida però que va néixer només el 2005) es fa sempre en poblacions molt més petites: Sant Cugat, Collbató, Tiana, Vilassar, Cubelles, Sant Feliu de Llobregat, Les Borges Blanques, Bossòst, L’Espluga de Francolí i potser alguna altra que em deixo. Per tant, Lleida ja s’ha singularitzat respecte de les altres dues capitals catalanes no barcelonines. I això és un fet que s’hauria de potenciar i explotar. En segon lloc perquè el grup d’escriptors de primer ordre que es dediquen a la novel·la negra  -habitualment o ocasionalment- és únic: Rafa Melero, Emili Bayo, Ramon Usall, Ramona Solé, Montse Sanjuan, Pep Coll, Albert Villaró (amb doble nacionalitat), Carles Porta, Alexandra Cuadrat, Carles Mentuy, David Marín, Llorenç Capdevila i els que segur que em deixo, conformen un patrimoni importantíssim d’autors negres que cal potenciar i mantenir. I en tercer lloc perquè a Lleida hi ha la tercera editorial més important del país, Pagès Editors, després del grup Planeta; i de la fusió d’Angle i Cossetània. Pagès també ha de fer la seva feina i creure’s aquest estatus de tercera editorial de país més enllà de primera de Lleida.

Per tant, Lleida té la ciutat, el territori i la singularitat respecte a les altres dues capitals i l’ha de mantenir; té els escriptors i té l’editorial. I ara què hi falta per consolidar el festival i quin model ha de seguir? Doncs en primer lloc ha d’aconseguir fer creure a les seves institucions que això és molt més important del que creuen i que cal posar-hi diners i apostar per aquest festival. I fer-ho de forma significativa i consolidada. Diputació i Ajuntament haurien d’apostar obertament per la cultura i per aquest festival que singularitza la ciutat i el conjunt de terres lleidatanes. L’empresa privada sembla que ja ha començat a col·laborar en el patrocini, però un festival com aquest hauria de tenir uns 20.000 euros de pressupost, com per exemple tenen ciutats semblants com Pamplona. La Universitat també s’hi hauria d’implicar directament i perdre una mica la por a tot el que és viu. I també, per descomptat, un mitjà de comunicació com El Segre, que té una oportunitat única per fer el que fa La Vanguardia a Barcelona: convertir-se en un impulsor i difusor de la cultura feta al seu àmbit territorial.

Una gran difusió feta pel principal diari de la ciutat; una implicació econòmica important de l’Ajuntament i la Diputació (per exemple uns vuit o deu mil euros cadascú), una aliança amb la universitat i amb les entitats culturals lleidatanes, i el manteniment de la gestió del dia a dia en les comissàries que fins ara l’han gestionat, i el Segre de Negre es podria convertir en un festival  d’aquests de cinc dies intensos o d’una setmana, que convertirien Lleida en una cita indispensable per als amants del gènere i seria un festival referencial com per exemple l’esmentat de Pamplona o el de València. Aquest pressupost podria servir per dur més estrelles internacionals, per tenir més suport logístic per a les comissàries i en definitiva per engrandir un festival cultural en la ciutat que té més possibilitats per créixer. Fora absurd no adonar-se d’aquesta possibilitat de situar Lleida definitivament en el mapa cultural català i de l’Estat per un preu que, si es mira bé, és mòdic. El repte està llençat i a la vegada també els elogis: fins ara El Segre de Negre ha estat un festival modèlic, ha arrencat, s’ha posicionat, ha generat debat i aportacions, ha tractat molt bé a tots els autors participants i ha generat moltes ganes de fer de Lleida una cita indispensable per al gènere, o sigui que gràcies i endavant.



Categories:Crònica

Etiquetes: ,

2 replies

  1. totalment d’acord

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: