“Un dia tindrem l’oportunitat i el privilegi de trobar-nos amb el nostre país real”

© Fotografia de Carles Domènec

© Fotografia de Carles Domènec

Anem un vespre a escoltar un espectacle d’humor en un bar d’una ciutat d’Israel i ens trobem una exposició que no en té res de divertida. El comediant s’endinsa en un discurs primer obscè, després mordaç i finalment existencial. La vida, plena de mala llet, s’entortolliga amb la mort. Un amic d’infantesa del protagonista, jutge, rep la responsabilitat d’opinar sobre l’espectacle. La situació obre nous camins i remou les entranyes dels espectadors, a voltes desorientats. “Cadascú de nosaltres representa una sèrie de possibilitats i opcions, la majoria de les quals no acabem d’explorar mai”, explicà David Grossman (Jerusalem, 1954) sobre ‘Gran Cabaret’ (Edicions 62). L’autor, que acaba de guanyar el prestigiós premi britànic Man Booker, contà que “si ens movem de manera flexible, de cop i volta, sorgeixen noves opcions; normalment les nostres vides són molt limitades però ens podem convertir en altres vides”.

Grossman assegurà que “aquest text havia de tenir un estil humorístic, era la única manera d’explicar aquesta història dramàtica”, i argumentà que “l’humor vol dir flexibilitat i llibertat, l’humor jueu implica un compromís amb allò del qual et rius, la ironia porta implícita una responsabilitat”.

El llibre reflecteix la podridura de la vida i les coses importants que amaga, la infantesa i com aquesta afecta la nostra vida futura, la importància de la memòria, la solitud, l’art i la malenconia. “La història té dues parts. A la primera, l’artista és un volcà de bromes i gairebé insulta els espectadors. Aleshores hi passa alguna cosa, hi apareix una persona, l’humor esdevé més profund i menys vulgar”, apuntà Grossman.

© Fotografia de Carles Domènec

© Fotografia de Carles Domènec

“De vegades, les persones som com Dóvale, l’humorista, i vivim una vida paral·lela a la real, sovint a partir d’una decisió equivocada, uns fets determinats o casar-se amb qui no tocava”, confessà l’escriptor. Convertit en algú al marge d’ell mateix, Dóvale reacciona al comentari d’una espectadora, i el to del discurs fa un gir inesperat, tens, absorbent i dramàtic.

El novel·lista traslladà el raonament de la doble vida, la que vivim i la que som, a països com Israel. “Si tinguéssim pau tindríem l’oportunitat d’alliberar-nos d’aquesta vida esgotadora que és tenir i parlar sempre d’un enemic”, digué Grossman, qui recordà que “lluito fa anys a favor de la pau perquè arribarà un moment en què tindrem l’oportunitat i el privilegi de trobar-nos amb el nostre país real”. L’escriptor perdé el seu fill Uri de vint anys, assassinat per un míssil al sud del Líban. Era sergent d’una unitat de tancs.

CARLES DOMÈNEC



Categories:Altres Literatures, Llibres

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: