Les frases del cuiner Ferran Adrià sofreixen un dèficit d’adjectius. Sovint, no duen verbs. Sembla com si aquest simple detall de posar verbs a les frases fos un destorb per pronunciar la gran quantitat d’idees que deixa anar. Adrià no parla, brolla paraules. Ho fa al compàs dels seus gestos nerviosos, a voltes compulsius. Té la mirada viva i desperta, gairebé desafiant. El fotografio en sèrie, amb el motor de la càmera, una imatge per segon i cada instantània és diferent de l’anterior, en cadascuna la ganyota és diferent.

Exemple del que no s’ha de fer amb els pronoms verbs i de mala pronunciació, el cuiner és un gran engrescador, un emprenedor que es refugia en el coneixement enciclopèdic. Del Ferrari que era el restaurant del Bulli, ha passat al transatlàntic de LaBulliFoundation, un espai per investigar i fer recerca al voltant de la gastronomia, en contacte directe amb moltes altres disciplines. De fet, amb totes, perquè tota aproximació s’hi val per crear. Adrià parla d’una metodologia que anomena ‘Sàpiens’, per comprendre i innovar. L’estudi d’un tema permet arribar a definir, codificar, analitzar els contexts, les dades es converteixen en informació i en pensament, que esdevé comprensió.

Consells al periodista cultural

Una colla de periodistes culturals escoltaren els seus propers projectes a la seu barcelonina de LaBulliFoundation, a l’espera d’instal·lar-se a Roses. Adrià no té aturall, les idees se superposen al seu discurs, un pèl caòtic, més vitalista que ben articulat, sempre engrescador. Escoltant-lo, totes les idees tenen sentit, els somnis són possibles: fins i tot somiar és possible. Parla de gairebé tot, però defuig de la política. No té temps per perdre. Després de dues hores de monòleg, a peu dret, pels racons del seu gran estudi que recorda la postmodernitat del Poble Nou, tot i que és a uns centenars de metres de les fonts lluminoses de Montjuïc, fa un atac frontal a la professió (la de periodista cultural). “Tinc molts amics que són periodistes”, raona Adrià, i per això precisament s’ofereix a donar consells sobre el futur immediat del periodisme cultural, amb iniciatives globals que tenen a veure amb Internet i amb exemples d’empreses nord-americanes que han optat per vendre continguts d’entrevistes a grans personatges de la cultura mundial.

El periodisme cultural té a la pedagogia un gran repte. Sempre s’ha dit, el periodisme està a punt de morir, com a mínim de la manera que l’entenem ara. Adrià ens proposa fer del periodista un creador de continguts per ensenyar als altres, de cinema, de teatre, de música, de literatura. Cercar els millors especialistes de disciplines culturals i fer de periodista per entrevistar-los de manera eficient, i vendre els continguts.

Carles Domènec