Cronista de la defensa de Mallorca, des de Barcelona, Antoni Trobat (Palma, 1981) publica ‘Un país anomenat nosaltres’ (Illa Edicions), un recull de 61 articles apareguts a l’Ara Balears. L’autor divideix els textos en tres grups: ‘Identitats i cultura’, ‘Memòria’ i ‘Política i moviments socials’. Són molts els temes que tracta, de la memòria històrica al feminisme i l’actualitat internacional, però jo li demano quina és la tesi que resumeix tots els articles. “Representa una triple impugnació al grup social que hi ha hegemonitzat el discurs mallorquinista i progressista als darrers 40 anys, també generacional i de classe perquè no s’ha entès la precarietat de la nostra etapa col·lectiva i identitària”, respon.

M’ho explica d’una altra manera. “Per mantenir encès el llumet de la llengua i la cultura, s’ha de refundar un nou nosaltres, una nova identitat mallorquina, en la qual Catalunya sigui central però no excloent, que sigui una part”.

Els articles que Trobat torna a publicar, fent el pas de la premsa escrita al llibre, podrien servir de base per a l’escriptura d’un assaig sobre Mallorca. “És una manera de posar-hi ordre, tinc una oferta per fer un assaig més estructurat sobre Mallorca”, avançà a Palma, minuts abans de presentar ‘Un país nomenat nosaltres’, al la Tertúlia Cafè Teatre, amb les intervencions de Nanda Ramon, Laura Camargo i Neus Tur, davant un auditori ple, tot un èxit a Palma, en una tarda qualsevol de juliol, amb espectadors tan il·lustres com el president del Consell, en bermudes i camisa ampla, o la consellera Fanny Tur, entre molts d’altres.

Els textos destil·len un cert idealisme, o bona voluntat, que a molts mallorquins centrífugs ens costa ja massa trobar, en una illa plena de cotxes, on cada racó ja algú l’ha conquerit, cada vegada més incòmoda, on ja no és possible creuar de dia Cort en línia recta, perquè les riuades de turistes ho impedeixen. “Seguesc pensant que és possible construir una Mallorca nova i millor; la matèria primera hi és, però critic l’individualisme dels mallorquins i el seu poc respecte a les causes col·lectives, aquest individualisme ha fet mal en l`àmbit polític”, assegurà Trobat.

Text i fotografia de Carles Domènec