Fa deu anys, els carrers de Rabat tornaren a omplir-se d’estudiants que reivindicaven fites socials. Les manifestacions solien acabar a cops de porra i corredisses al voltant del passeig Mohammed V. Tot i els ferits, les batusses res semblaven tenir a veure amb les reaccions policials i militars dels temps del rei Hassan II.

L’any 1965, 94 estudiants universitaris foren detinguts al centres de Rabat i Casablanca. Es queixaven de les injustícies socials que sofria el país. S’hi respiraven les aromes del maig francès del 68, a punt d’arribar. El centenar de joves detinguts al Marroc foren obligats a realitzar un servei militar durant anys. En realitat, el campament era un camp de càstig, on comandaments mig analfabets, alguns d’ells endurits a Indoxina, els reprimiren i maltractaren, física i psicològicament, amb cruels punicions com enterrar els soldats deixant la testa descoberta a l’exposició solar, durant tota una jornada d’estiu. Una amenaça freqüent dels superiors era l’avís d’haver d’anar a lluitar a la frontera algeriana.

El centenar d’estudiants foren empresonats durant 19 mesos. L’any 1971 foren tornats a convocar al camp. Molts d’ells fugiren a França per evitar una segona part de la tortura que els havia marcat. Dies abans de la citació, el general Oufkir i responsable del quarter es trobà inesperadament amb un dels estudiants sol·licitats i li digué amb ironia que “els esperava una gran sorpresa”: d’aquell campament, sorgí el cop d’estat a Skhirat, contra Hassan II.

Tahar Ben Jelloun narra els fets a ‘La punition’ (Gallimard) i assegura que ha necessitat més de trenta anys per enfrontar-se a l’escriptura del llibre. Precisament, el camp de càstig fou el lloc on Ben Jelloun, d’amagat, inicià la seva carrera literària.

Carles Domènec