El fotògraf Luis Tato protagonitzava, fa una setmana, una de les conferències del Palau de Congressos de Perpinyà, el centre neuràlgic de la 30 edició del Visa pour l’Image, el gran festival europeu dedicat al fotoperiodisme. Tato ha guanyat el Premi de la Vila de Perpinyà Rémi Ochlik (dotat amb 8.000 euros) i parlava de la seva experiència a Nigèria i del seu reportatge sobre les eleccions presidencials que s’ha exposat a la Capella dels Dominics, un dels llocs principal del festival.

La feina sorprèn perquè el fotògraf manxec retalla la distància, difícil d’escurçar en reportatges de conflicte, entre la càmera i uns personatges que protagonitzen imatges dures, excepcional i perilloses. Tato sembla participar del món virulent d’un sector de la societat keniana, marcat pels enfrontaments derivats de les diferències ètniques, on la majoria d’electors voten el candidat de la seva ètnia. Tato els retrata, amb una gran complicitat visual, perquè viu a Nairobi. Contà a Perpinyà que no era benvingut al principi, però el fet de parlar molt i explicar la seva feina, l’ajudà molt.

Tato explicà que arribà a Nigèria, on té la seva base d’operacions per cobrir l’Àfrica Oriental, perquè va haver d’anar-se’n de Barcelona, després de ser exclòs d’un diari de Barcelona, que prescindí dels seus serveis al mateix temps que d’altres col·laboradors. Ho explicà abaixant el cap, en un to de decepció. El fotoperiodista es referia al diari La Vanguardia, en el qual col·laborava.

El fotoperiodisme als diaris

Uns dies més tard de la ponència, el cap de la secció de fotografia, Pedro Madueño, es vanagloriava “d’haver tingut la sort d’haver-lo conegut, perquè Tato és un fotògraf que passarà a la història”. Segur ho deia amb sinceritat, però colpeix constatar aquesta ambivalència amb el treball dels fotoperiodistes. La secció de La Vanguardia, com la d’altres grans diaris, ha quedat esquinçada als darrers temps. Alguns cínics s’atreviran a dir que aquesta fou la sort de Tato, pel fet de ser un fotògraf jove, obligat a trescar món, capaç de treballar per a l’agència AFP i publicar a diaris prestigiosos com The New York Times, The Washington Post o The Wall Street Journal, entre molts d’altres.

El president Quim Torra es queixà aquest estiu a Jean-François Leroy, director del Visa pour l’Image, per no incloure cap exposició sobre el Procés. Leroy argumentà que els projectes que visionà sobre els fets catalans no eren prou bons, no tant per la qualitat de les fotografies sinó per la manca de relat visual. El Visa sí que inclogué una taula rodona dedicada al tractament mediàtic de la crisi catalana i els esdeveniments de l’1 d’octubre.

Carles Domènec, Perpinyà.