Després del parèntesi d’ahir (la Diada molt bé, no es varen vendre un milió de llibres ni de conya, però nosaltres aconseguírem un bon matí gràcies a la visita de molts mallorquins que anaven a la manifestació) reprenem aquest dietari de la Setmana. Diu la dita que quan els carrers estan banyats el calaix està eixut, i segurament és certa, però nosaltres vàrem optar per fer calaix a base de donar aixòpluc. Deu minuts abans de les set va arribar l’Elisabet Abeyà per signar el seu llibre “Amb ulleres verdes” i  va començar la gran tempesta. Entre els amics que l’esperaven per signar i alguns passavolants que es refugiaren a la caseta, vàrem crear un microclima que ens va anar molt bé. Vàrem haver de desmuntar els prestatges més exposats a l’aigua i baixar mitja persiana. I la gent, captiva, es va sentir com obligaa a comprar alguna cosa. La situació més divertida va ser la d’una al·lota que acabava d’arribar de viatge, que era castellana i que es va quedar literalment atrapada amb nosaltres. No va comprar cap llibre però era molt simpàtica i al final em va dir: “no sabia que en Mallorca se hablaba catalán” i que “no he entendido nada de lo que hablaban pero me he sentido muy bien acogida como en casa, me habéis salvado esta tarde”. Costa poc quedar bé.

Tot això, abans de la tronada, ens hem fregit de calor, literalment. Sort que quan estàvem perdent les forces ha vingut l’excel·lent editor de poesia Toni Clapés i ens ha portat una mica de la xocolata revitalitzant que li havia portat a ell la Dolors Sàrries, excel·lent editora i millor ambaixadora de Cervera. Com que la cosa estava tranquil·la i com que feia menys calor dins que fora he pogut passejar per fora i anar a veure la resta d’amics i companys. En Francesc Gil, de Saldonar, m’ha donat el catàleg acabat d’arribar del forn i a ca Eumo he pogut comprar un llibre molt interessant per a tots els que ens dediquem a aquest sector: “La lectura, entre el paper i les pantalles”, de la Gemma Lluch Amb na Paula Jarrin hem pogut parlar un segon i hem arribat a la conclusió que no només es tracta d’aconseguir eixamplar la base lectora sinó que també es tracta que molts lectors que ja tenim siguin millors lectors. Ara, no ens demaneu com fer-ho que només hem pogut parlar cinc minuts…

La notícia més comentada -calor a banda- era la detenció de Willy Toledo i també el valor que tenen els màsters avui en dia en una determinada universitat tan podrida com l’exmonarca que li dóna nom i també la Diada, és clar.  A primera hora de la tarda vàrem tenir visita institucional a l’estand. El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan Elies Adell, va passar i es va interessar pels nostres llibres de poesia -ell és poeta, com tots sabeu- i vam estar parlant de com de plena pot arribar a estar una agenda. Per cert, avui al nostre prestatge de poesia podeu trobar una minisecció dedicada a Hilari de Cara i avui horabaixa tindrem signatures i presentacions de “Corb” de Ted Hughes i de “Ecce Homo” de l’Agustí Bartra. I és clar, com que hem de fer de tot, quan na Joana Cortils, que ens acompanya a la parada els horabaixes, ha vist un escombriaire, li ha demanat l’escombra perquè el vent ens havia omplert la parada de plomes de colom…

El matí va ser el dia de les bibliotecàries i dels bibliotecaris (també n’hi ha, encara que no ho cregueu) i va ser un goig retrobar amigues i amics de tot el territori amb qui hem fet tantes coses plegats. I és que les biblioteques, avui en dia, s’han convertit en la primera entitat assistencial del país. Un dia en parlarem amb calma. Visites que fan il·lusió, com la de cada any de la meva amiga Marta Aznar i vendes que fan il·lusió: ha costat una hora i quart, però una senyora invident s’ha emportat cinc llibres explicats un per un per a les seves netes adolescents. Es veu que les tres escriuen i han guanyat els jocs florals de l’escola. I la seva màxima il·lusió -la de l’Adelina, que així es deia la dona- és que alguna d’elles publiqui un llibre i que la ONCE l’enregistri perquè les seves amigues el puguin escoltar… He de reconèixer que ha estat la venda més costosa i la vegada més agraïda que he fet en molt temps. Continuem, a les deu i mitja s’aixeca la persiana.