Una de les conferències programades durant la setmana professional del Visa pour l’Image, a Perpinyà, tractà el recurrent tema del futur de la professió de fotoperiodista. El que feia excepcional la xerrada era la rellevància dels seus ponents: Santiago Lyon, responsable del contingut editorial d’Adobe; l’editora del Washington Post; Whitney C Johnson, de National Geographic; Rickey Rogers de Reuters i la fotògrafa freelance Ilvy Njiokiktjien.

Amb un cert optimisme, aquestes van ser algunes de les conclusions sobre la professió del fotoperiodista i, per extensió, de la de periodista en general.

• Els periodistes han d’entendre que les grans audiències, ara, es troben als mòbils.
• La importància, per part del fotògraf, d’incloure vídeos per reforçar les seves fotografies.
• Alguns fotògrafs tenien en les publicacions digitals una alternativa menor per poder publicar els seus reportatges. La primera opció sempre era la publicació en paper. En algunes grans capçaleres Internacionales, això sembla haver-se invertit. Molts dels millors fotoperiodistes volen publicar, en primer lloc, a les versions digitals i, com a segona opció, fer-ho també en suport de paper.
• El Story telling ha esdevingut més complex. Quan produïm una història, no hem d’allunyar-nos del vessant humà, però hem de conèixer la tecnologia per aprofitar les possibilitats que aquestes ens ofereix. Narrar històries d’una altra manera implica aprofitar els recursos tecnològics que van sorgint sorgeixen i que tenim al nostre abast.
• Cada dia, es carreguen a Internet dos bilions d’imatges.
• L’èxit no és guanyar molts diners, però un alt nivell de profesionalisme sempre acaba proporcionant una sortida al fotoperiodista. Els fòtògrafs seriosos sempre troben una manera de viure de la seva feina.
• Els elements que solen faltar en les produccions són els propis del periodisme: recerca, coneixement del tema, saber endreçar els distints elements d’una història i construir un relat aprofitant al màxim la tecnologia que existeix.
• El fotoperiodisme és una professió dura, però mai havia estat tan apassionant.
• A Internet, el que funciona són les presentacions més visuals i els texts curts.
• Investigar per crear una bona història, sense oblidar que es tracta d’un negoci, que ha de ser rendible.
• S’ha d’aprendre a construir una estratègia, eines de màrqueting, a estalviar diners per muntar una història, convertir-ho en un negoci rendible, és importantíssim saber com presentar-se i com presentar la teva feina.

Exposició dedicada als retrats de Stepahn Vanfleteren, fets al Festival de Cannes.

Carles Domènec, Perpinyà.