Frankfurt. L’editor Jorge Herralde i Lali Gubern expliquen que ‘Cara de pan’, de Sara Mesa (Madrid, 1976), una de les apostes d’Anagrama, es traduirà en quatre idiomes. I, com un ressort, recordem l’argument de la novel·la i com han canviat els temps. La trama explica la relació complexa i incòmoda entre un home a l’edat adulta i una noia de tretze anys. Ho fa d’una manera intensa i inquietant. A la conversa amb l’editor, es parla de Lolita (1955). Podria Vladímir Nabókov escriure (o millor dit, publicar), avui en dia,  la seva novel·la? Segurament, no.

L’autor contemporani lluita contra una casta de poderosa censura: l’autocensura. El combat es lliura contra el procés creatiu de l’artista, autoobligat a la lògica del que és políticament correcte. Quins efectes té crear en funció del que l’autor creu que seran les preferències del seu futur lector? No és la pulsió creativa, rebel per definició i, sobretot, imprevisible? La contenció d’un escriptor pot reprimir la seva obra, però, quines són les concessions permeses que no malbaraten un bon projecte de novel·la?

Carles Domènec