A la primera planta del Parlament Europeu a Luxemburg, hi ha un piano de cua. Es troba al passadís central, al costat d’un balcó, és un espai ample i de pas. Al voltant de les sis, mentre la majoria de funcionaris deixen l’edifici després d’una jornada de treball, és freqüent veure algun treballador acostar-se al piano i començar a tocar, pel pur plaer de fer-ho, abans de tornar a casa. 

I així passà dimarts, però la pianista improvisada no tocà sola. Una violinista l’acompanyava, per acomiadar la jornada laboral, en una sessió d’una mitja hora, a mig camí entre el concert i l’assaig, amb un repertori de compositors romàntics europeus.