(Informa Crims.cat)

L’escriptor i guionista de Sueca Joan Carles Ventura (Barcelona, 1964) ha guanyat el VI premi de novel·la negra Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana amb l’obra Em diuen Fletxa. El guardó està dotat amb 2.000 euros –subvencionats a parts iguals entre l’Ajuntament de Tiana i l’editorial Alrevés- i l’obra es publicarà el proper mes de setembre a la col·lecció Crims.cat.
 
El jurat estava presidit per Àlex Martín, Sebastià Bennasar i Anna Maria Villalonga i el premi s’ha atorgat per unanimitat, l’obra guanyadora és excepcional, molt superior a la mitjana.
 
L’escriptor ja compta amb una publicació dins la col·lecció “crims.cat”, Camins dubtosos, una thriller esperpèntic i de caire polític, amb aires de road movie i de comèdia gamberra que s’ambienta en terres valencianes durant els dies del Papa Benet XVI a la capital del Túria i del tràgic accident de la línia 1 del metro, el juliol del 2006. Amb aquesta obra ja havia quedat finalista del premi Agustí Vehí l’any passat, en la seva cinquena edició.
 
Sobre Em diuen fletxa cal destacar que és, per damunt de tot, un homenatge als escriptors clàssics nord-americans de gènere negre i sobretot a la figura del detectiu privat “hard-boiled” que l’autor valencià reconeix com un dels seus arquetips literaris per excel·lència.
 
La trama presentada transcorre durant l’estiu de l’any 1988 a València en l’origen del que després es coneixerà com a “ruta del bakalao” i que en el moment de la narració encara és només un fenomen local en el qual es mouen personatges de tota espècie i es prenen tot tipus de substàncies de dubtosa legalitat. Enmig de tot aquest enrenou, apareix en Vicent Fletxes i Chaques, més conegut com “El fletxa”, un investigador privat en successos nocturns, solucionador de problemes, que amb la seva Montesa Impala roja i negra es mou pel món de la faràndula i la nocturnitat valenciana. Ben aviat serà contractat per un personatge poderós per esbrinar on es troba la Soraya, una jove encisadora que fa dies que es troba desapareguda.
 
Repleta d’humor i d’elements paròdics entre els quals es troben els seus acompanyants que l’ajudaran a resoldre el cas: d’una banda en Tato, un vividor que viu la nit de bòfia d’incògnit i de l’altra, la seva tieta Amparo Chaqués, una digna versió de Miss Marple a la valenciana. Un cas, que el durà a enfrontar-se amb bòfies podrits i corrupteles de tota mena on Ventura aprofundirà un cop més per fer una crítica social sobre les capes més pudentes de la societat valenciana.