Toutes les images disparaîtront. 

Així comença la novel·la Les années (2008) de l’escriptora francesa Annie Ernaux (Lillebone, 1940), que rebrà el 20 de setembre el Premi Formentor 2019. La frase, que encapçala una sèrie d’aforismes, fa pensar en algunes de les investigacions del fotògraf Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955). En concret, les basades en el fet que la majoria d’imatges, al contrari del que podem arribar a pensar, desapareixen amb el temps. Els suports argèntics es degraden, els discos d’emmagatzematge s’espatllen, un percentatge altíssim de les fotografies digitals que gravem moren abans de néixer, ja que ningú no les mira, arraconades en carpetes ignorades d’un ordinador, i que també deixarà de funcionar. 

I, en aquesta sobredosi d’imatges efímeres, costa retratar i intentar de compartir. Venen ganes de fotografiar el no-res, l’insignificant, però no és tan fàcil com sembla. En un altre llibre d’Ernaux, L’usage de la photo (2005), escrit amb Marc Marie, l’autora escriu partint de fotografies de com han quedat les habitacions just després dels seus encontres amorosos, amb la roba entortolligada i per terra, les sabates mal arrenglerades i finestres mig obertes, imatges sense cossos i l’erotisme representat pels objectes i la imaginació que provoca l’absència del que s’explica. 

Carles Domènec