Tots els escriptors que en els darrers cinc anys hem estat predicant contra l’ús de la paraula “espòiler”ja sabem que hem picat pedra de bades. El Termcat ha decidit acceptar la parauleta dels collons, importada directament de l’anglès, sense importar-li que en català ja teníem una expressió nostrada, “aixafar la guitarra” i que no ens feia cap falta haver de recórrer a aquest nou anostrament de la llengua.

El Termcat ha incorporat un total de 500 paraules noves al català, moltes d’elles procedents de la meteorologia -en molts casos termes que tots nosaltres ja empràvem com calabruix o cap de fibló-, la zoologia i altres sabers especialitzats i que eren ben necessaris. Però ep, i quin problema hi  havia amb piular per internet o fer piulades? No n’hi havia cap, però resulta que deu quedar molt més fi i tifa fer servir “tuitar”, que ara ja està acceptat.

Llavors passa el que passa. Els nostres governs estan molt preocupats pel baix nivell d’anglès dels nostres alumnes, quan, en realitat, haurien d’estar preocupats pel baix nivell de català dels alumnes anglesos. Feu-me confiança: saben molt més anglès els nostres alumnes de batxillerat que no pas català els els batxillers anglesos. Evidentment, porto l’argument a la reducció a l’absurd, però… no hauria d’estar preocupat el govern català pel baix nivell de català de tots els seus conciutadans, siguin o no estudiants?

Doncs que sapigueu que una manera d’anostrar la nostra llengua és prestigiant els anglicismes sobre expressions més genuïnes ja existents. És el que diem sempre: serem normals quan siguem un país exportador i no importador. I aquesta barreja lingüística que fem, deu ser això que en diuen el poliamor? Es veu que la paraula ja està acceptada i veus, per a aquesta no me’n ve al cap cap de nostrada. Deu ser un tema de fidelitat?