Mai hauria imaginat la feina que hi ha al darrere de quelcom tan senzill com és un botó. I tan imprescindible. Quants de drames no s’amaguen al darrere d’un botó que cau d’una camisa o d’un botó que estreny massa en un pantaló? L’any comença amb una visita a una fàbrica gris, tal com pertoca ésser a una fàbrica. Gris per fora però plena dels colors del món al seu interior. A Inca, el cor de Mallorca, aquesta ciutat industrial feta per produir i no per agradar (i tantes altres que ens farien falta si volem acabar amb el monocultiu del turisme com a element fonamental de la nostra economia). Aquí hi ha PonsIbèrica, una empresa que fa, sobretot, botons (i també altres complements de moda).

A la part baixa hi ha un magatzem de venda per a tothom que busqui artesania o marroquineria. Però passades les seves portes s’amaga un món fascinant que treballa per als millors modistos del món i per a les principals cases de moda. Aquí, a Inca, són en el futur, van dos anys per endavant, estan començant a fabricar ja els botons i els complements de moda que es duran l’estiu del 2021, sense oblidar-se de produir el que necessiten ara els productors. La feina es fa en una combinació de tècniques manuals i industrials, hi ha una part important d’artesania, encara. I hi ha un despatx, a la planta baixa, on es fabriquen les idees. Hi ha cartes de colors, cartes de teles, papers, dibuixos i molta imaginació.

A la part de dalt hi ha una màquina italiana amb tecnologia làser, una modernitat absoluta per a culminar un procés que s’inicia com s’ha fet sempre: pensant amb el cap i dibuixant amb les mans. Entre el renou de les màquines un petit xerroteig en mallorquí, les treballadores i treballadors que fan peces ínfimes com sivelles, traus, tancadors i botons, que creen cinturons, que combinen colors i materials, comenten el món i la vida en veu baixa, arrelats a les preocupacions del dia a dia mentre inventen el futur i sobretot ens ensenyen a mirar d’una altra manera, donant importància a les coses petites però imprescindibles, perquè sense botons no hi ha camisa, americana ni pantaló que valgui. I aquí, a Inca, al peu de la immens serra de Tramuntana, allunyats de turistes, aprofitant la reconversió de la indústria sabatera, es pren la dimensió real de Mallorca: petita però imprescindible si sap jugar les seves cartes de futur.