El proper divendres s’inaugura una nova edició del Festival Tiana Negra. Serà la vuitena vegada que les millors propostes de novel·la negra en català se citin al municipi maresmenc, que va ser el primer festival de petit format que es feia a casa nostra i el primer (i pràcticament l’únic, si descomptem l’excepcional El vi fa sang de l’Espluga de Francolí) que es fa exclusivament en català, la llengua pròpia del país. Enguany el festival estrena direcció: Anna Maria Villalonga agafa les regnes del festival. També estrena alcaldessa: Marta Martorell. Així doncs, una doble estrena per a un festival que està plenament consolidat. Villalonga, és clar, hi deixarà la seva empremta, per això és la directora. En la programació d’enguany, per exemple, ja es veu una major presència femenina, la inclusió de la poesia negra i de temes destacats com és l’escriptura a quatre mans, per exemple.

Evidentment hi haurà elements de continuïtat: en primer lloc un equip fantàstic de l’Ajuntament que ja té el festival per la mà després d’haver viscut aventures de tot color (per exemple que un convidat d’honor agafi una pneumònia abans de venir, o que se’t quedi un participant atrapat per la neu… a Alcoi!) i la presència sempre imprescindible dels editors de Metora, Dolors Sàrries i Jordi Fernando, que són una de les ànimes imprescindibles del festival. També hi tornarà a ser, com sempre, l’Àlex Martin, el savi imprescindible de la literatura negra en la nostra llengua, que en cada edició ha posat el punt imprescindible d’erudició i ambició que ha de tenir qualsevol festival que es vanti de voler formar el seu públic a més  a més de voler entretenir-lo.

Però sobretot, el que esperem que hi hagi és una proposta ferma per avançar en la consolidació de la nostra literatura de gènere. Quan l’any passat vaig decidir que no havia de continuar dirigint el festival hi havia molts factors que hi pesaven: d’entrada la necessitat de trobar un aire nou i noves propostes per al festival; també d’alguna manera la necessitat de posar punt i final a una etapa que també acabava uns mesos després amb el relleu municipal, si vaig començar a dirigir el festival va ser perquè l’Ester Pujol, l’alcaldesa del municipi i excel·lent lectora, va creure en el festival des del primer moment i per tant la meva gestió creia que havia d’anar lligada també a la seva; i sobretot per les ganes de poder gaudir del festival des de la platea de la sala Albéniz. Crec que no hem pogut trobar millor relleu en la direcció, ho dic sincerament, i les expectatives són molt altes.

A la vegada em provoca vertigen veure la programació i constatar dos fets: la gran producció de novel·la negra en català en els darrers anys. El 2019 no ha estat una excepció. I també el fet que un cop apartat de la tasca de direcció hi ha molts llibres que només descobriré quan els seus autors ens els presentin a Tiana i ens facin moltes ganes de llegir-los. Poder llegir per plaer -malgrat que la feina de periodista cultural no sempre ho fa fàcil- és un altre dels motius d’haver deixat la direcció (ep, això no significa que no hagi trobat molt de plaer, tot sovint, llegint per obligació).

Així doncs, senyores i senyores, tot és a punt perquè s’aixequi el teló i gaudim d’una nova funció negrota. La direcció és de solvència contrastada i els actors són el bo i millor d’aquestt 2019 que hem deixat enrere (i les novel·les negres que han arribat derrapant aquests darrers quinze dies, que d’això sempre n’hi ha, per a desesperació dels organitzadors que han de treure hores de vés a saber on per poder llegir-ho tot). Segur que serà tot un èxit i que el podrem gaudir des de baix, relaxadament, sense estar pendents de si arriba o no un tren, simplement xalant de la nostra millor literatura.