La hibridació de la novel·la negra amb altres gèneres literaris és ua de les constants que ens arriben des de fa ben be quatre dècades, quan Umberto Eco va publicar El nom de la rosa i va demostrar que una investigació policíaca es podia situar en qualsevol època i espai físic. Des de llavors hi ha hagut molts intents per barrejar gèneres i una de les provatures ha estat sovint amb la novel·la històrica, amb major o menor encert. En el cas de “Los peces solo flotan muertos”, de José Luis Caballero (Roca Editorial) l’acció se situa en allò que anomenaríem història coetània -la posterior a la Segona Guerra Mundial i aquest és un dels principals atractius d’una novel·la negra d’alta volada.

I és que el 1972, a Barcelona, es produeix un assassinat al Club Nàutic de Barcelona, just en el moment en què s’estan fent les proves classificatories per a les Olimpíades de Munich. I és clar, hi participa Joan Carles de Borbó, l’actual rei emèrit. El mort és un fill de la buresia de la ciutat.

Si aquest escenari no fos prou interessant per bastir una bona història, només cal afegir-hi un policia que acaba d’arribar a la ciutat, Cristóbal Molina, i que antigament ha estat vinculat als serveis secrets a Guinea; i una jutgessa, Marta Esteller, quan les dones amb prou feines havien arribat a la professió, per acabar d’arrodonir una història solida, ben construïda, adictiva, amb personatges humans (Molina pateix greus crisis d’asma com a conseqüència del servei al tròpic, per exemple) i un ritme molt alt que constitueixen una bona sopresa per aquesta entrada d’any.

Prosa impecable, bona reconstrucció històrica -amb un error que cal esmentar en properes edicions del llibre, en un registre en un pis hi ha un poster de la pel·lícula Grease, que si no m’equivoco es va estrenar sis anys després dels fets que es narren en la novel·la-, brillants personatges secundaris i la polida edició marca de la casa converteixen Los peces solo flotan muertos en una lectura pendent per a tots els amants del gènere negre. Una novel·la on no falten ni les dones fatals, ni els serveis d’intel·ligència, ni la misèria moral d’una Espanya que s’estava esfilagarssant però que encara manté, avui en dia, els mateixos valors morals repugnants de secretisme i ocultació en tot el que envolta la casa del Rei.

Los peces solo flotan muertos

José Luis Caballero

Roca Editorial