No m’ho esperava. El que no em podia esperar era un raonament com aquell, per part d’un rector de la Universitat que, a més, és matemàtic. Sense la intenció de posar-me al nivell d’una eminència d’aquesta dimensió, crec que, com a periodista, em veig en l’obligació, encara que sigui en una tribuna tan modesta com aquesta revista, de criticar el que em sembla una bajanada, precisament perquè la diu un alt càrrec docent. 

El professor Sebastià Serra pronunciava divendres, al centre cultural La Violeta de Barcelona, una conferència dedicada a la història de la Universitat de les Illes Balears, que acaba de complir quaranta anys, dins la programació d’actes de Sant Antoni a Gràcia. Una persona del públic demanà pel percentatge d’universitaris a les Balears amb relació a la població. Sabem que és un dels pitjors de l’estat i que les Illes compten amb un dels índexs més elevats de fracàs escolar. Sempre es posa d’argument el turisme i la possibilitat que tenen molts joves guanyar-se la vida al sector serveis, sense haver de menester estudis universitaris. 

Entre el públic, el rector de la UIB, Llorenç Huguet, expert en criptografia, agafà la paraula i avisà que el que diria anava a ser “políticament incorrecte”. Després d’escoltar-lo, crec que sobrava la primera part, perquè simplement va ser “incorrecte”. 

Per explicar que no és necessari que tothom estudiï, i que la Formació Professional és una excel·lent i digníssima sortida, contraposà el cas balear amb el d’Extremadura, on el percentatge d’universitaris és molt més alt, però dient que això, al cap i a la fi, acabava provocant “més frustració”. Imagino que es referia al fet d’estudiar a la Universitat i acabar treballant, en el cas extremeny, en feines que no tenen a veure amb el que s’ha estudiat, o haver de marxar fora. Ho sento, però no em sembla aquest un argument acceptable, provinent d’un rector d’universitat. Com es pot dir aquesta bestiesa? Com podem associar els estudis universitaris amb una major frustració, sigui quina sigui la feina en la qual acabem guanyant-nos les garroves. Com és possible que això ho digui un rector? 

És que la universitat és una mena de formació professional de més nivell? És això el que ens insinuava el rector? Sempre havia volgut creure que la universitat és un camí per saber pensar, un espai per fer dels estudiants unes persones amb un major sentit crític a través del coneixement. Sé que no és exactament així, perquè hi he passat, per estudis de ciències i estudis de lletres, i s’assembla més a un tràmit per incorporar-se al mercat laboral, però és inadmissible que sigui el rector qui promogui aquesta idea, que sigui ell qui esbombi la idea del sentit pràctic com a única finalitat de la universitat. Si això ho diu un rector, què en pensarà la resta de la comunitat universitària? Estudiar pot voler dir més frustració?  Quin sentit té, si fos com diu el rector, l’estudi de carreres no vinculades estrictament als processos de producció? 

Començo a entendre, amb les seves paraules, per què la comunitat universitària té tan poc pes en les decisions socials, i per tant polítiques, de les Balears. I em provoca, una vegada més, una certa indignació. 

Carles Domènec